Lleida
10-21° C (pluja)
97% 26 km/h

15 octubre 2019

Pactes



Que les eleccions europees i municipals ens portarien un final de primavera mogudet (políticament parlant) ja ho sabíem. O almenys ens ho podíem imaginar. El que potser no ens pensàvem era que la maquinària dels pactes postelectorals ens deixaria sorpreses com les que ens hem endut. La més gran, per mi, ha estat el pacte d’Ada Colau amb Manuel Valls per revalidar l’alcaldia de Barcelona. Ja sé que és una estratègia lícita i que no ha estat pas l’única en anar a buscar suports a l’altra banda de l’espectre ideològic. En tenim exemples a molts pobles i ciutats, però què voleu que us digui, m’ha deixat de pedra. Tot i que els quatre anys a l’alcaldia n’havien canviat força la percepció, jo encara tenia al cap l’Ada Colau activista. Aquella noia valenta que liderava amb força la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) durant els anys més foscos de la crisi. Està clar, però, que el sistema del qual abans renegava l’ha acabat engolint. Si en quedava algun dubte, s’ha esvaït amb el pacte amb Valls, un polític oportunista que, tot i arribar com una gran promesa (per a determinats sectors) al panorama polític català ha estat un bluf. El pacte no deu haver estat fàcil, la mateixa Colau ha admès que no li agrada l’acord que li ha permès revalidar l’alcaldia i ha dit que s’ha plantejat deixar la política, però mira... no ho ha fet. Ha optat per un acord que, si bé la torna a la plaça Sant Jaume, li passarà factura entre els seus votants i que ha cremat considerablement la seva imatge pública.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: