Lleida
17/29° C (sol)
97% 26 km/h

30 maig 2020

La conciliació i el gos



Escric aquest article a mitges. Un ull a la pantalla i l’altre posat en la meva filla de dos anys i mig que juga amb el Whisky, el nostre gos. Tan aviat li fa festes i li diu maco com l’empaita amb la seva moto rosa de joguina o li pica al cap amb una cassola de la cuineta que li van portar el reis. S’estimen, però tota paciència té un límit i el pobre gos la perd uns quants cops al dia. Et mossegarà, li diem, però no li fa por i vinga empaitar-lo i marejar-lo. L’escena es repeteix uns quants cops al dia i, la veritat, es fa difícil treballar quan no pots tenir tota l’atenció concentrada en allò que estàs fent. Quan has de vigilar un petit terratrèmol que no para ni un segon... No em vull ni imaginar què passa quan tens dos o tres fills d’edats diferents i, a més, has d’ajudar-los amb les activitats i deures que els envien des de l’escola. Jo estava acostumada a teletreballar i ho portava molt bé, però he de reconèixer que sense cole i sense avis la cosa canvia. El coronavirus ha posat en evidència, un altre cop, les dificultats per conciliar vida laboral i vida familiar i ha obligat els pares a teletreballar, fer de mainadera i, fins i tot, de professors, generant situacions impossibles. La conciliació, no ens enganyem, sempre ha estat una quimera, però ara ho és més que mai.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: