Lleida
-1/12° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

16 novembre 2019

Copiant i empegant no anem bé!



Seria desitjable que la frase “dels errors s’aprèn” fos una  realitat. Seria desitjable que el “no tornarà a passar” es practiqués de veritat. Seria desitjable que la pràctica del plagi desaparegués. Seria l’evidència que som una societat madura i culta, i que hem entès que “agafar” les idees i/o els escrits dels altres com si fossin producció pròpia obviant les referències als autors i autores originals és, ras i curt, robar.  En el meu llibre Para pensar un rato... (2017, ed. Milenio) dedico un capítol a tractar el plagi del dret i del revés. És un tema –ja es veu– preocupant perquè no és nou i perquè ha trobat en Internet un aliat còmplice ideal. El condemno i penalitzo allà on faig classes. Alhora faig pedagogia de sensibilització en contra. Cal fer adonar a qui el practica que només li serveix per tirar pedres a la seua pròpia teulada i destruir-la. Començo amb una frase lapidària: “No naixem sent lloros, però plagiar ens hi fa tornar.” Continuo amb exemples sobre les conseqüències de practicar-lo tant per ser persona com per ser professional. Els casos que ara omplen mitjans i xarxes n’afegeixen a la llista una altra: la lesió a la credibilitat personal. No és tema menor.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: