Lleida
3/10° C (sol)
97% 26 km/h

7 desembre 2019

Dolors, Lola, Sistac



Fa mesos acomiadàvem la Dolors Sistac. Dimecres passat la retrobàvem i l’homenatjàvem públicament com a dona i com a referent de la cultura catalana. Vaig tenir l’honor de participar en l’acte. Emotiu, entranyable, ple de lectures i llibres, de records i de vida. Gràcies a la família, la Rosa Mesalles, la Montse Parra per fer-lo possible i comptar també amb mi. Gràcies perquè estic convençuda que, a la vida, s’ha de ser agraït. I agrair el que devem als que ens han precedit. A la Sistac li dec part del que penso, sé i sóc. Cosina del meu pare, profe a Magisteri, escalf de converses de jove i animadora de projectes possibles, o no, de fer. Escrivia també a LA MAÑANA. Em va ensenyar a odiar les faltes d’ortografia, a estimar la llengua, la lectura i a escriure. A tenir sempre un text en procés de creació i altres per encetar, fent cua. La mania de tenir els llibres per companys, entre ells els diccionaris, ara, pobres, tan oblidats. Probablement em va ensenyar més del que jo vaig ser capaç d’aprendre. El meu perfil de whatsapp és “Perseguint un somni fins que es faci realitat”. Poquetes persones saben quin és. Ella sí. Li dedicaré si l’aconsegueixo. Va per ella. Per tot. 



0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: