Lleida
6/23° C (sol)
97% 26 km/h

1 novembre 2020

El tèrcio, els altres



M’estimo el lloc on he nascut. Per això, el visc amb preocupació. Em preocupa aquest país partit per la meitat i amb rumb incert. Qui crida que cal marxar d’Espanya perquè no la necessitem per res, fent alhora campanyes per captar el turisme de la península, dient Cataluña es tu casa. Fa pensar. Em preocupa que s’hagin construït fronteres mentals que estan fent un mal irreparable; que el discurs unidireccional posi capçanes; que gent no indepe compti fins a 10 abans de dir el que pensa. No fos cas. Que l’exèrcit, la guàrdia civil o la poli nacional siguin mirats per molts com a “non grats”. Malgrat l’ambient, com hem vist amb la Covid, estan a punt pel que calgui. També fa pensar. Diumenge, 20 de setembre, la Guardia Civil felicitava la Legió amb un tweet. Complien 100 anys. M’ha fet recordar un senyor que vaig conèixer de petita. Es deia Josep. Portava un tatuatge “de pirata” al braç. “Ha estat al tèrcio”, deien amb veu baixa. El recordo amb carinyo, era molt bona persona. Tot plegat fa pensar, molt. Cada cop estic més convençuda que enlloc de mirar-se tant el melic caldria mirar més les persones, i valorar-les sense etiquetes prèvies. Ens aniria molt millor. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: