Lleida
6/21° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

25 octubre 2020

Juliol, tic-tac, tic-tac, t...



28, 29, 30, 31... acaba juliol. Començo vacances l’1 d’agost. Un any normal les maletes serien a la porta, el gps a punt, les reserves d’hotel ordenades per data en una funda transparent al seient del cotxe esperant que poséssim rumb a l’aventura. Enguany maletes i GPS badallen a l’armari, però desitjo que s’acabi juliol, més que mai. Una necessitat vital i psicològica indescriptible. Passen factura els mesos vivint i gestionant el dia a dia a diferents trinxeres, la por, la incertesa, la impotència del “era així però ja és diferent, i en una estona pot ser el contrari”. Mesos de seguir obsessivament les dades d’expansió del covid locals, nacionals i mundials, les infos del Procicat, les fases i alertes sensates i les improvisacions; mesos de mascaretes, pantalles i distàncies... L’única cosa bona han estat els aprenentatges tecnològics obligats per les circumstàncies. Desitjo que acabi juliol i poder descansar sense pensar en el Covid. Un desig impossible, ho sé: aquest agost  és imprevisible. L’únic segur és que serà molt diferent d’altres. Toca fer bondat. Confio que tothom faci el que li toca i ho faci bé. Només així al setembre podrem tornar sense pors i amb un somriure.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: