Lleida
6/12° C (pluja)
97% 26 km/h

11 desembre 2019

La llibertat que també és meua



M’escriu algú: “I la meua llibertat què?”. Cert. Sembla que només part de la població, l’aliada amb els CDR, té garantides les llibertats. No pot ser. Les accions que fan en nom de la seua llibertat –que criden suprema, per damunt del bé i del mal– atempten contra la de la resta que no pensa igual. No ho volen sentir, però qui no pensa igual que ells té també dret a expressar-se lliurement. Atacar els drets de qui pensa diferent, com fan, no només és una barbaritat sinó també despotisme, ho justifiqui qui ho justifiqui. “Qui ens empara?”, em pregunta. Per a mi la Constitució és norma capital. Li tinc confiança. L’article 17.1 diu: “Tota  persona té dret a la llibertat i la seguretat”. Tota persona: tothom. Hem de poder viatjar amb tren, amb avió, sense haver de patir perquè qui vol el caos i no la concòrdia cremi vies i pari trens; poder anar per qualsevol carretera sense trobar barricades, talls i perdre diners, temps i nervis. Tothom. Els no indepes tenim tot el dret a parlar, escriure i opinar i exigir no ser etiquetats i ridiculitzats com a fatxes. La llibertat és tossuda i al final del túnel hi ha la realitat. La realitat és encara més tossuda, i és lliure de veritat.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: