Lleida
10-19° C (pluja)
97% 26 km/h

23 octubre 2019

M’agraden els deures!



Comença el curs. Tornen els debats recurrents. Deures sí, deures no, un clàssic. No és pas per portar la contrària que dic que m’agraden, sinó perquè tinc la sensació que el tema té multiplicitat de dimensions però el tractem de manera superficial. A l’aire queden qüestions importants: per què n’hi ha? Es pot potenciar l’esforç i el treball complementaris a l’aula sense “deures”? Realment, els fan els alumnes o... els pares? S’explica a l’alumnat –i als pares– quines competències i habilitats repassen o aprenen i per què és important que treballin a casa? Per què no es valoren les bondats que poden tenir ben adequats i enfocats? Per què qualsevol tasca que estigui sota l’etiqueta “deures” està mal vista? No és el mateix haver de llegir un llibre, escriure impressions sobre un viatge, que haver d’aprendre’s de memòria la llista de rius, per exemple. Realment el disgust que provoquen és tan generalitzat com apareix als mitjans? Sovint penso que potser és la paraula “deures” la que genera rebuig. En una societat apressada que recorda tots els drets però oblida sovint que té obligacions, haver de fer “deures” és, si més no, incòmode. Podríem provar de dir-ne d’una altra manera. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: