Lleida
4-15° C (sol)
97% 26 km/h

12 novembre 2019

Pudor de violència



Tot té una olor característica. La pitjor de totes és la pudor que deixa la violència –física, psicològica, simbòlica...– quan passa arrasant, a banda i banda. Pudor de provocació, de cremat, de socarrimat, d’odi, de sang, de venjança incontrolada i irracional, de riures i selfis embogits, de trencadisses i destrosses... Ho estem veient, ho estem patint de fa dies. Uns se’n riuen sota el nas o obertament, escalfen xarxes, defensen la irracionalitat, o la condemnen amb la boca petita, però... això sí: que no pari! S’atia el foc a la xarxa. Avui mateix: ”Desbordem-los! Els superem en nombre i recursos! #RevoltaPopular #CRDenXarxa”! Els altres ho patim. Angoixats i tristos. També som poble en un país que també és nostre. Res justifica la violència, ni que es justifiqui la violència. I qui mana diu endavant a tot! La irresponsabilitat fa una olor específica que amara l’ambient. No, no són tots infiltrats. Programat, planificat, instigat. Atacats per indepes radicals els dies s’estan cobrint d’aquella olor que es va fent cada cop més densa, més perillosa i que fa tanta por. L’havia sentit al País Basc. Pensava que mai la sentiria al meu país, a la meua ciutat. M’equivocava.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: