Lleida
2/12° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

18 novembre 2019

Fotos vora les séquies



Qui signa aquestes línies té un amic que, com ell, també és de poble. El meu ronda els 1.200 veïns i el seu no arriba a 300 però, el d'ell, té més futur. En té –o en tenia- perquè els pobles creixen quan coincideixen els recursos,  la iniciativa i, allò més important, l’autoestima. Si alguna d'aquestes tres potes trontolla, el desenvolupament es transforma en decadència. El recurs disponible de vegades és l’aigua i la terra o un mineral abundant a la zona i, a voltes, pot ser fins i tot un paisatge, un monument o una estació de ferrocarril. Per a aprofitar-lo, fan falta sempre mans i, aquestes, poden ser les dels vilatans o, si la iniciativa no és un dels seus trets diferencials, serveixen també les d'un foraster que aporta l'autoestima imprescindible perquè té més llums i més necessitat que la gent que hi viu a un lloc determinat. Ajuntar-ho tot és difícil i, per això, una decisió malament presa des de la capital pot liquidar en un no res el treball d'anys. Al meu poble, per exemple, tot es va enfonsar fa mig segle quan, als de llavors, els van convèncer que el recurs del qual encara avui disposem allà –el carbó- no servia per a res. Fent-ho, els van arrabassar la seva autoestima i la de les generacions que vam venir després i, avui, l’escàs i insuficient desenvolupament arriba de la mà de gents vingudes d'altres llocs que, amb la seva capacitat per a identificar recursos que els oriünds no valoràvem –patrimoni i paisatge, principalment- han construït projectes gràcies a l'autoestima que portaven de fàbrica.
 Mentre això ocorria al meu poble, al lloc on viu el meu amic gents com ell aprofitaven amb esforç els recursos dels quals en disposaven –en aquest cas, aigua i terra fèrtil- per convertir-los en riquesa tot creant negocis que els van permetre mantenir el que hi havia i crear més serveis. Últimament, em va explicar un dia, pretenien fins i tot construir VPO, la qual cosa, al meu poble –amb quatre vegades més població- porta dècades sense plantejar-se i, en el seu, tant de bo m'equivoqui, acabarà no fent-se mai.
I acabarà no fent-se mai perquè algú s'ha recordat d'ells per mal en aquests dies preelectorals. Ho han fets per a eliminar, diuen que per sempre, la mesa que, en cada elecció que es convocava, permetia al centenar i escaig de veïns amb dret a vot triar sense haver d’agafar el cotxe i anar fins la capital comarcal. Pot semblar tot plegat quelcom banal però, explica el meu amic, al seu poble es viu la situació amb angoixa perquè, per a ells, tot sembla com si fos el principi d'una història repetida que els fa sentir-se gent de segona a un país que diu ser de primera i acabarà a segona B perquè cap d'aquests tres homenots tan ben plantats que aspiren a convertir-se en Presidente sap quins són els malsons que t’empaiten quan, al teu poble, et treuen la mesa electoral, et clausuren la darrera oficina bancària o, als teus nens amb dotze anys, els obliguen a marxar cada matí en un autobús perquè un idiota va decidir fa 25 anys que l'institut ja no havia de començar als catorze. En aquesta Espanya on l'autoestima robada s'ha convertit per sempre més en resignació, es reparteixen 90 escons i, per això, es parlarà molt d'ella mentre els candidats es fan fotos vora una sèquia o un campanar tot buscant un vot, el del Senyor Cayo, que els interessa avui tant o més que l’any 1977. Jo només espero que el meu amic, si vota, ho faci per algú que sàpiga què suposa deixar a un poble sense metge a les nits, sense col·legi o sense mesa electoral i eviti així que, d'aquí a uns anys, pels carrers del seu poble volti només el solitari gos que protagonitzava la darrera escena de la pel·lícula amb la qual Giménez Rico va convertir en imatges la novel·la amb on Delibes explicava fa quaranta anys allò que tots sabem del cert ara també: que els pobles només importen mentre dura la campanya electoral. Ah, i el meu amic és de Miralsot, a Osca i, que jo sàpiga, empra les séquies per quelcom més que fer-se fotos.



0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: