Lleida
19/34° C (sol i n√ļvols)
97% 26 km/h

15 agost 2020

Restaurants i nens



A un servidor, des de ben petit, menjar fora de casa li agrada m√©s que a un tonto un bote. Per aix√≤, els restaurants, m'han semblat sempre un dels millors invents que existeixen i un dels signes inequ√≠vocs que la civilitzaci√≥ i el progr√©s han arribat ‚Äďo no s'han anat- d'una ciutat o un poble.

Trobar, quan surts de casa, un lloc digne per fer parada y fonda i gaudir de les maneres de fer de persones que han convertit en ofici propi quelcom tan dif√≠cil com fer gaudir d‚Äôun bon dinar als altres √©s un d'aquests plaers que a ning√ļ haurien de furtar-se-li independentment de la seva edat i situaci√≥. 

Del meu avi, que ja fa anys que no hi és, recordo les cares d'ufana satisfacció quan tirava de cartera per a convidar-nos a dinar fora a tots i del meu petit, que cada dia ho és menys, no se m'obliden les seves ganes invariables de provar plats, conèixer llocs i gaudir sempre que es pot de les estovalles i plats aliens que se’n tornen pròpies quan, qui et serveix, ho fa amb l'honestedat i la voluntat de complaure que diferencien als qui saben que, això de servir dinars, sopars i berenars és un ofici meravellós.

Els restaurants, ja ho he dit, m'agraden i, per aix√≤, les coses importants ‚Äďcada cop s√≥n menys- que a qui subscriu li passen se celebren sempre que es pot en taules alienes i aix√≠ intento que consideri ha de ser la inf√†ncia que tinc a c√†rrec.

Ho faig per previsi√≥- si vols que alguna cosa continu√Į existint en el futur, ensenya als qui vindran despr√©s de tu a gaudir-ne d‚Äôella- i, per qu√® negar-ho, tamb√© per egoisme, perqu√® s√© que nom√©s aix√≠, quan jo ja no sigui capa√ß decidir res i recordi ben poques coses, n‚Äôhi haur√† alg√ļ que em tregui a passejar i m'assegui davant d'unes estovalles i uns coberts nets que em recordaran per un moment qui era jo i quines coses m'agradaven.

Un nen dins d‚Äôun restaurant, ho s√©, pot molestar de vegades i, si no est√† del tot ben educat pot arribar dins a convertir-se en suplici per a familiars, resta de comensals i cambrers; per√≤ aix√≤ no justifica aquesta cada vegada m√©s estesa mania ‚Äďsi, mania, perqu√® els costums insensats convertits en norma s√≥n manies- de vetar l'acc√©s dels petits a menjadors de cases de pretesa categoria que es revelen deshonestos fraus de la insignifican√ßa dels quals te n‚Äôadones quan toca treure la cartera.

Ning√ļ qui, de deb√≤, senti aquest ofici meravell√≥s que √©s donar menjar als altres com a vocaci√≥ negar√† mai l'entrada d'un petit, per revolt√≥s que sigui, a casa seva casa i no ho far√† perqu√® sap que, guanyant-se al petit, se‚Äôn guanya un client futur alhora que converteix en clients presents a pares, avis i resta de familiars.

Amb m‚Äôho van fer veure Gregorio qui, al seu +Billauba de Fraga, va demostrar amb paci√®ncia a Luisangel peque que la carn poc passada t√© m√©s gust de carn; l‚ÄôAngelo, qui a la Trattoria de Lleida li va ensenyar que, si de postres toca parlar, un tiramis√ļ casol√† no en t√© de rivals i, tamb√© i sobretot, √Āngel Lacasa, qui encara que no hi √©s ja i entre acudit i acudit, ens va demostrar servint un picant√≥n a la brasa i un flam de xocolata que el nen encara recorda i demana cada vegada que parem a casa seva que un restaurant de carretera ‚Äďels seus fills regenten avui els dos que ell i la seva dona Pilar van obrir a la N-II, en tenen un altre a Saragossa i preparen m√©s projectes- pot tamb√© ser un lloc sublim. Els nens, de vegades, molesten; per√≤ molesten m√©s els qui no saben tractar-los.



0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: