Lleida
-2/9° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

19 novembre 2019

La mort de la prudència



“Que, no us animeu?”. “Per a quan, la boda?”. “Que no voleu tenir fills?”. Són preguntes que, quan arribes a certa edat, es converteixen en requeriments habituals. Uns requeriments que, per cert, no et fan els pares, germans o amics, amb qui pots tenir confiança. Sovint arriben de persones del teu cercle més llunyà. Coneguts, veïns, “amics de” o fins i tot persones de la feina. En definitiva, gent que desconeix quines són les teves circumstàncies. No saben si no et cases perquè, en el fons, no esteu bé, o perquè no teniu diners, o perquè no creieu en el matrimoni. Que no es planteja que potser esteu intentant tenir fills però no us en sortiu, si tens problemes de salut o si, simplement, no t’agraden els nens. Aquestes persones, probablement sense cap maldat, et poden fer passar una mala estona o fer-te sentir malament. I per què? Perquè donen per fetes les coses, assumint que tothom vol el mateix a la vida. Perquè no es plantegen que no tothom té les mateixes circumstàncies. Si ho fessin, potser s’adonarien que a vegades el més prudent és callar. Encara que això impliqui no posar-se en la vida dels altres. Quedar-se amb el dubte. Però no, sembla que la prudència ha mort. O com a mínim està en hores baixes.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: