Lleida
7/21° C (boira i sol)
97% 26 km/h

29 octubre 2020

Un acte de fe



Tenir fills és un acte de fe. I no parlo de confiar que el nadó naixerà sa. Parlo d’una confiança cega en la humanitat. Per començar, vull deixar clar que no tinc fills. Però darrerament estic intentant entendre per què la gent decideix tenir descendència. I és que és una decisió que és per a tota la vida! Per això, quan algú diu el mateix dels tatuatges penso “sí, però això es tapa amb una samarreta”. A més, quan arribes a determinada edat tothom intenta convèncer-te que tenir fills és la canya. I potser sí. Però també és veritat que t’ho diuen després d’haver estat hores queixant-se que no dormen, que el nen no menja, que la nena no para... I clar, l’efecte no és el mateix. Però, vaja, al que jo anava és a què, quan un decideix tenir fills, està portant al món a un ésser humà que sentirà i patirà com el comú dels mortals. L’envia a una vida de felicitat i abundància, o a tot el contrari. I ningú et diu quina de les dues opcions, o qualsevol de les intermitges, serà. Evidentment, els pares intenten educar-los perquè sigui la primera, però el destí és tan cruel i despietat... Per això crec que tenir fills és un acte de fe. I ho dic com a quelcom positiu. Aquest món necessita més gent optimista. I jo que algú em pagui la pensió.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: