Lleida
1 / 7° C (núvols)
97% 26 km/h

17 gener 2019

Constructors i sommeliers



Cal posar ordre al tema. No es pot doctorar a qualsevol que hagi aconseguit tan sols els primers cinc crèdits d’una carrera que estigui configurada una cinquantena per ells. Ni de bon tros s’ha d’exercir la professió. Els estudis han de completar-se. Després vindrà el MIR. I, més tard, el pertinent títol que donarà dret a exercir-la, si es tracta d’estudis relacionats amb la medicina, per posar un exemple d’il·lustració al tema que proposo. Fins aquí res de nou. En el camp de l’advocacia, de l’arquitectura, de la biologia, de la farmàcia: exactament igual. Existeixen altres professions “menors” que sense passar per la Universitat o l’escola de graduació, es poden dur a terme només amb uns cursos de formació i orientació. Després, pràctica, pràctica... i molta pràctica.
La de sommelier n’és una. En la formació, els aspirants, un cop realitzat uns cursos i tenir els suficients coneixements teòrics sobre l’enologia, poden iniciar-se, però sempre coneixent el tema en qüestió. No es pot ser sommelier de la nit al dia, tal com està succeint a casa nostra. A Espanya hem passat dels quatre sommeliers que hi havia fa 30 anys a quatre per metre quadrat de restaurant en 2019. El ram de la construcció (tot i la crisi que viu actualment) i la sumilleria són, amb diferència, les professions que més han crescut en el nostre territori. Penso que és bo que hi hagi un interès pel tema, però cal posar ordre i tenir un respecte per ell. No hi ha cap mena de dubtes que comptem al país amb uns grans experts en la matèria, que quan participen en concursos internacionals aconsegueixen llocs de privilegi. El col·lectiu dels sommeliers és un dels més importants del món, i així queda palès en aquests prestigiosos esdeveniments de caràcter mundial. Però el que no es pot acceptar és que alguns desconeixedors del vi, es posin un vestit negre, lluint un pin al·legòric al raïm i es presentin davant d’un restaurant emulant ser un professional del vi, recitant a l’atzar frases fetes que han après als cursos sense saber realment el que signifiquen.
No vull ser derrotista, tot i que advoco perquè aquests aspirants a sommelier es formen més i millor abans de ser considerats com a tals. Es denota que no ho són, quan se’ls fa una simple pregunta que s’allunya del que tenen memoritzat com a arguments apresos en els cursets. No saben absolutament res, o et diuen una gran barbaritat. Una vegada en una entrevista radiofònica vaig tenir l’oportunitat d’escoltar a un sommelier de “gran” prestigi (així el va presentar l’entrevistador) dir que ara no s’utilitza en l’elaboració dels vins la sacarina. Em vaig quedar perplex. La veritat és que vaig estar a punt de trucar per telèfon a l’emissora perquè m’expliqués aquest personatge que tenia què veure la sacarina amb el vi. Vaig desistir, per no posar-lo en un gran compromís.
Aquests arguments i molts altres més, és el que falla a la professió, és el que la deixa coixa, mancada de rigor i nivell. El món del vi és una cosa molt més complicada d’entendre, que amb el pas dels anys es va assimilant i alhora gaudint. Però cal donar temps al temps. Amb això s’aconsegueixen assolir els objectius de ser un autèntic sommelier. Cal deixar parlar al que sap, no a qui pensa que sap, de la nit al dia.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: