Lleida
7/21° C (boira i sol)
97% 26 km/h

29 octubre 2020

El rebost de la cuina de les terres de Lleida (1)



El rebost de la cuina de les terres de Lleida ha estat marcat durant el passat segle per l’austeritat i per la manca de matèries primeres de gran valor culinari. La imaginació de tot un poble lliurat a les tasques del camp ha aconseguit agermanar els seus productes amb els fogons i ha donat uns bons resultats. Lleida sempre ha sigut, des de temps immemorials, un poble que ha fet produir la seua terra, amb un ventall de colors, olors i sabors en verdures, hortalisses, fruites i herbes per a la cuina.

Fesols, fesolets, patates, pastanagues, enciams, escaroles, espinacs, cols, mongetes tendres, tomates, alls, pebrots vermells, pebrots verds, pésols, bròquils, cebes i carabassons. Però hi ha altres tipus de verdures i hortalisses que corresponen a una època d’una austeritat molt gran com va ser la Guerra Civil espanyola i, sobretot, la postguerra. Així, els lletsons, les roselles, les verdolagues, les bledes boscanes i les xicoies van ser aliments quotidians.

Amb totes aquestes últimes herbes, de dubtosa qualitat alimentosa, es feien una amanida que era coneguda com a enciamet de ruc. Una mica de sal, unes gotetes de vinagre i un rajolinet d’oli d’oliva l’hi donaven el lleuger toc agradable. Amb els diferents tipus d’hortalisses, la gent de la nostra horta preparava el plat rei del sopar, la verdura. I amb el suc de la verdura escaldaven les sopes de pa. També es feien sopes amb aigua i sal i, aleshores, escaldaven el pa amb una cua o un cap d’arengada.

Altres hortalisses eren presentades en una safata, amanides amb oli, sal i vinagre. I unes altres, com ara el pebrot vermell, el pebrot verd, l’albergínia, la tomata i la ceba, configuraven la salsa possiblement més universal de la cuina de l’horta de Lleida, la samfaina.

La samfaina estava feta amb els ingredients ressenyats, agermanats amb oli d’oliva, que algunes de les cases d’aquest cinturó de la Lleida agrícola produïen per al seu propi consum. Aquesta mena de salsa sòlida i també en part líquida era, i encara ho continua sent avui en dia, una mena de preparat culinari que servia per a acompanyar des de la tupina, amb el llom, la costella i la llonganissa, fins al bacallà, els caragols, les caragolines, el conill i el pollastre, entre d’altres.

Les fruites que es produïen en aquest entorn abans de la guerra i fins al principi dels anys cinquanta, en petites quantitats, eren pel mateix consum i també per portar-les a vendre a la plaça de Sant Joan i posteriorment a la plaça de Magdalena, com el préssec de Paraguai, les maduixes, els caquis, les figues, la pera de sant Joan, la pera de la cara bruta, la pera de Roma i les cireres, de les quals hi havia una gran producció des dels anys trenta fins als cinquanta.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: