Lleida
4/20° C (boira i sol)
97% 26 km/h

24 febrer 2020

El rebost de Lleida (2)



Com que les matèries primeres a mitjan segle XX a l’Horta de Lleida no eren gaire abundants, sinó ben al contrari, la cuinera de la casa havia de posar una gran dosi d’imaginació davant el que tenia al seu abast. Els homes, quan anaven al camp, recollien gairebé tot el que servia d’aliment i arriscaven moltes vegades la seua salut davant matèries primeres de dubtosa creença alimentosa que recollien pel camp.

Hi havia bolets molt bons com eren els coneguts amb el nom vimeneres, els de xop, els terrolans i les gírgoles, extrets de les soques dels xops. Altres bolets no coneguts comportaven molt i molt risc.

La gent a l’horta de Lleida havia d’acudir al camp, com ha quedat fet palés, i també al riu amb la finalitat d’aconseguir peixos.

Ells mateixos es fabricaven diferents estris que servien com a parany per a poder pescar, especialment els que vivien a les partides de Granyena i Butsènit. Aquests peixos, els gaburros, les madrilles, les carpes i els barbs, els acostumaven a preparar a la paella fregits amb oli d’oliva. A l’hora de menjar-los s’havia de tenir molta precaució perquè tenien moltes espines, sobretot els gaburros i les madrilles.

Una altra font important per nodrir el rebost d’aquells anys d’austeritat de la Lleida profunda era, sense cap mena de dubte, la caça. Amb paranys i altre tipus d’instruments de caça aconseguien perdius, conills de bosc, llebres, guatlles, tords, coloms i estornells.

L’arengada i el bacallà han sigut dos ingredients que han tingut un pes molt important en el receptari autòcton de la cuina de l’horta de Lleida durant el passat segle.

Amb el bacallà es va aprendre a fer plats tan variats com era el bacallà amb patates, l’olla de bacallà, la cassola de dejuni, l’esqueixada de bacallà i l’arròs amb bacallà, sense oblidar el bacallà amb samfaina, el plat més cuinat en l’època estiuenca durant molts anys. Algunes de les especialitats encara es conserven en l’hàbit quotidià de la gent de l’horta i també de la capital.

La humil arengada va tenir una arrel tan forta en aquesta cuina que encara avui en dia se li ret culte culinari. L’arengada, durant l’època de la verema, acostumava a menjar-se amb pa amb tomata i raïm, amb la qual cosa s’aconseguia un contrast molt encertat de sabors, el salat i el dolç. Pel que fa al ventall de peixos conservats en sal, no es pot ni s’ha d’oblidar el congre.

La manera més popular de cuinar-lo és a l’olla amb mongetes seques, bledes i arròs i amb un sofregit de ceba, una mica de tomata i all esmicolat.

I finalment, els ganyims, que tenen un color fosc semblant al del bacallà, però són molt bastos, s’acostumaven a menjar a l’estiu amb l’entrepà, o acompanyaven d’una amanida d’enciam o escarola, conjuntament amb les olives, la ceba i la tomata, que hi donava un toc de color vermell.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: