Lleida
2/12° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

18 novembre 2019

Kisko García no és un déu, però sí un gran mestre



Milers són els xefs i cuiners que he conegut i he descobert en els meus 41 anys de vida professional en el sector de la restauració del món. Alguns d’ells, s’han mostrat d’una manera deïficada, pujats de to, pensant que són déus vivents, o sent molt arrogants. De tot he vist en el sector de la restauració. Per descomptat, que també m’he trobat amb altres que la seva cultura els fa ser humils i propers. Una manera de ser molt lloable que denota la forta personalitat que tenen aquests cuiners. Algú em dirà: “és el seu caràcter”. Sí, és cert. Però acostuma a succeir que els deïficats s’arriben tant a creure que ho són que al final la divina providència, per dir-ho d’alguna manera, els decapita sense pietat. En el meu últim viatge a la capital dels Califes, Còrdova, he tingut la sort de conèixer i conviure durant unes hores amb un dels joves talents de la restauració cordovesa, Kisko García. Kisko m’ha demostrat que amb la senzillesa i la humilitat s’arriba molt més lluny que volent ser un déu vivent.
La calidesa humana, l’amabilitat, l’educació i el respecte de García, són valors perennes irrenunciables en el quotidià comportament d’un xef i d’una persona en el seu dia a dia. L’èxit no només arriba per ser un geni dels fogons, sinó per ser una persona íntegra en maneres i educació. Al Restaurant Choco, de Kisko García, he trobat a aquest gran mestre de les arts de la cuina i de la societat cordovesa. He descobert i he gaudit dels sabors del menú Barri antic. Un cant al paladar i a la història de Còrdova al plat! Kisko no és un déu, però els plats que conjuga amb les matèries primeres, són, o poden ser, considerats com cants celestials.
El menú Barri antic el té estructurat sàviament, en set estrofes gastronòmiques. A la Infància li dedica tres mossos: una paperina de verdures de la Vega; una cassoleta de caviar; i una cresta de tonyina. A la Il·luminació li dóna llum a la taula amb una au en mantega; i una mantega de cabra. A l’Ofrena a la pluja, fa el mateix amb un salmorejo muntat de tomàquets verds, burela i jalapeño; i un gaspatxo fred, gambetes al natural i blat de moro. El Renéixer gràcies al mar, la terra i el foc, l’interpreta amb una ostra en blanc iodat; un xoco en groc; i un potatge de puntilló i bacallà. Amb Els Aiguamolls i la cuina de la meva àvia, enginya una petitòria de conill; i una rojal de cua de bou. La sisena estrofa, Abans d’arribar, és un gest de complicitat a les postres, amb cireres, iogurt i vi. I, per posar punt final a aquest simfonicogastronòmic menú, l’última nota del menú, Vaig trobar el tresor, amb la debilitat de Ruïna.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: