Lleida
8/21° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

28 febrer 2020

La cuina dels Borbons



Amb l’arribada dels Borbons al nostre país, entraria un nou concepte culinari. Els costums dels Àustries quedarien, amb el pas del temps, en l’oblit. La nova dinastia va comportar l’arribada de noves cuines i nous estils de cuinar. L’objectiu era allunyar-se de la medieval, pesada i excessivament calorífica que fins llavors regnava a les dispenses, encara que es conservaria un temps una part de la voluminosa i opípara alimentació dels Àustries.

La modernitat portava intrínseca amb si plats elaborats amb diversa varietat de carns i cigrons, molt especialment l’olla podrida. Eren els més freqüents a causa que permanentment sobre els fogons tan sols calia anar incorporant productes sense haver de començar a condimentar de nou.

Si tinguéssim l’oportunitat de visitar una casa del segle XVII, el més habitual que trobaríem seria elaborat de carn amb mantega o amb escabetx, pa de figues i cereals, gibrells i orses contenint oli i mel, i carns de caça i altres. També, enfilalls d’alls, manats d’herbes aromàtiques, cistelles de bolets secs, tasajo fumat (és un preparat a força de carn de cérvol), cecines i un assortiment d’embotits.

Al Segle d’Or espanyol (1492-1681) els plats de peix estaven acceptats en èpoques d’abstinència, sent els més habituals els de congre, tonyina, saboga, besuc, barb i anguila. Un altre dels substituts de la carn era els ous, preparats de diverses maneres: cuits, en truita, rostits, estrellats i fregits. A la base de l’alimentació del poble pla i ras, els llegums, les verdures i els cereals eren els ingredients més usuals.

Els benestants tan sols els menjaven durant la Quaresma, de la mateixa manera que el peix, per substituir la carn. Les fruites en conserva eren molt importants per a la cuina quotidiana durant aquest Segle d’Or espanyol: préssecs, guindes, carabassa, i també mel i codony. Els plats dolços tenien un pes destacat en aquesta època i s’alternaven amb els salats, sense un ordre estricte i preestablert.

Les herbes aromàtiques s’empraven molt en l’adob de la carn i en les peces de ploma amb sal, orenga i alls. En algunes ocasions les salses tenien certa complexitat, combinant amb elles sabors i textures, i elaborant l’apreciada salsa de gall dindi, que la preparaven amb la barreja d’agres, com el vinagre i també el suc de la taronja i llimones, amb endolcidors com el sucre i aromatitzat amb espècies. També s’utilitzaven com aromatitzants, l’aigua de tarongina, l’aigua rosada i l’aigua d’olor, llegats de la cuina àrab.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: