Lleida
17-32° C (sol)
97% 26 km/h

22 agost 2019

La gastronomia espanyola no és la millor



Ferran Adrià, el més gran entre els grans xef del nostre país i del món, hauria de venir a salvar el naufragi en què està ficada Espanya. La participació espanyola en el concurs de cuina més important del planeta, el Bocuse d’Or, ha estat una vegada més un fiasco, un fracàs, una decepció total i absoluta per a ella. Sempre ficats en el vagó de cua, al cotxe escombra, en el més decebedor dels abismes! Però què passa? No som els millors del món? No tenim els xefs més avantguardistes dels cinc continents? No ocupem cada any els llocs de privilegi a la llista de The World’s 50 Best Restaurants? No som el millor país del món en restauració? Si tot això és cert, què ens està passant? Des de la primera edició, el 1987, del Bocuse d’Or, mai hem ocupat un lloc de privilegi. Per contra, sempre tenim reservada una plaça en els llocs de consolació.
Per què no ve Ferran Adrià, o el seu germà Albert, o Joan Roca, o algun xef basc guardonat amb tres estrelles Michelin com Pedro Subijana o Elena Arzak a contribuir amb la seva experiència a esmenar aquest descrèdit? El president de l’Acadèmia Nacional Bocuse d’Or a Espanya, Martín Berasategui, pel que fa a la participació espanyola en la final europea d’enguany del concurs celebrat recentment a la capital del Piemont, Torí, ha criticat que Espanya no aposti econòmicament per guanyar concursos gastronòmics de prestigi com aquest, esdeveniment que va concloure el passat dimarts, i que va tenir com a representant a l’extremeny Juan Manuel Salgado, que, dit sigui de passada, cap responsabilitat se li pot demanar.
Martín Berasategui està convençut que Espanya és un país que pot competir sense cap mena de dubte en el Bocuse d’Or, perquè tenim gent jove, amb raça, amb un inconformisme increïble, amb un nivell de superació altíssim. Però calen més recursos. Em fa pena, em fa mal al cor veure les condicions en què venim, assenyala el cuiner basc.
El fracàs, any rere any, en aquest certamen gastronòmic, no deixa de posar en dubte si Espanya és tan gran en restauració com pensen alguns, o si tot això obeeix al fet que està situada en un Olimp, en un lloc irreal al qual no li correspon. Berasategui s’obstina a dir que és qüestió d’inversió, però on invertirem si el que cal fer és demostrar la vàlua professional davant d’un jurat internacional, tenint en compte que cap concursant coneix a priori amb quines matèries primeres es trobarà davant de la cuina en el moment de la celebració del concurs. Només se sap que cada equip ha d’elaborar, en 5,35 hores, 14 racions de peix emplatades de forma individual i altres tantes de carn presentades en espectaculars safates dissenyades per a cada país i per tal ocasió.
No hi ha més cera que la que crema! I si no s’està en condicions de guanyar o si més no quedar entre els primers, Espanya el que hauria de fer és renunciar a la seva participació en el Bocuse d’Or, fins que es donés aquesta circumstància.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: