Lleida
17-33° C (sol)
97% 26 km/h

22 agost 2019

La sal és l’aliment més antic



La sal que avui la menyspreem, que no li arribem a donar valor, tant culinari com econòmic (pel seu baix preu en el mercat), i que moltes vegades és la causa de diferents problemes de salut, en l’antiguitat va arribar a marcar la història en diferents ocasions, desenvolupant les economies, sent objecte d’impostos, monopolis i guerres, convertint-se en un tipus de moneda de pagament. Algunes paraules en l’etimologia proporcionen exemples evidents de la vital importància que va tenir la sal en l’antiguitat. Saben, per exemple, que el terme castellà de salari és derivat del llatí salarium, que a la vegada prové de sal i té origen en la quantitat d’aquest mineral que es donava a un treballador, especialment als legionaris romans, per poder conservar els seus aliments: el salarium argentum.
La sal va arribar a ser tan important que fins a alguns governs d’Europa la van convertir en monopoli estatal. També amb ella cobraven impostos. A França, al segle XIX, es va donar un exemple eloqüent de l’aplicació d’impost al consum i a la comercialització de la sal amb la gabelle, que al tractar-se d’un aliment de primera necessitat, aquest impost era molt impopular. Una de les mesures que es van prendre durant la Revolució francesa va ser abolir-lo.
Se sap que els maies, a Amèrica, l’empraven com a moneda. Durant la conquesta americana, els llocs de producció de sal es van convertir en un dels objectius primordials a dominar. L’activitat pesquera va fer que la demanda de sal fora en augment a Amèrica i amb això que hagués de ser necessari buscar nous mercats per a l’ampliació del comerç del peix en salaó. La Xina va ser una de les primeres cultures en què està documentat l’ús i extracció de la sal des del segle XXVII aC. A Europa, durant l’Imperi romà, es van establir diferents rutes específiques per facilitar el comerç d’aquesta entre diverses regions. A Roma, per exemple, hi havia una ruta destinada al seu transport coneguda com a Via Salaria. Alemanya tenia l’Alta Salzstrasse, i França, la Route du Sel.
En l’actualitat, que tant es posa en dubte la seva ingesta, molta gent es pregunta, és bo el consum de sal a la dieta alimentària? Sí. És bo i necessari. Però, amb molta cura, més quan es tracta de prendre-la les persones d’avançada edat. En l’any 1994, el Committee on Medical Aspects of Food and Nutrition Policy (Comitè per a la Vigilància d’Aspectes Nutricionals dels Aliments) recomanava el consum de sal en l’alimentació en sis grams per persona i dia. Els estudiosos de la temàtica diuen que la sal és, possiblement, l’ingredient més antic dut a la boca per l’ésser humà. Per alguna cosa serà. No els sembla!



0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: