Lleida
10 / 27° C (sol)
97% 26 km/h

22 maig 2019

L''Home erectus' va domesticar el foc



Els orígens de la cuina tenen el seu punt de partida en l’era de l’home primitiu. Aquest basava la seva supervivència ingerint el que la terra li donava; plantes, fruits i llavors, sent els primers aliments que va portar a la boca. Elegia aquesta manera de vida, a causa que imitava els costums d’altres animals que amb el seu musell furgaven terra a la recerca de menjar.
Les proteïnes les obtenia d’ous d’ocell i petits animals fàcils de caçar. No dubtava a ingerir qualsevol insecte que se li presentés. Com encara no es coneixia el foc, tot era consumit al natural, directe a la boca, sense cap mena d’additaments.
L’home, a la distància, veia com diversos animals més grans devoraven els altres. A partir d’aquí, es va tornar caçador, donant inici a la seva persecució a la recerca de carn per a una millor font de proteïnes. A les preses obtingudes els estripava els músculs enganxats a l’os i trencava aquests per ingerir medul·les i altres substàncies nutritives. Van ser els inicis de l’home omnívor. Amb el pas del temps, l’Homo erectus, successor de l’Homo habilis, que va poblar la terra entre els anys 1.000.000 i 300.000, en plena època glacial, va descobrir el foc. Es calcula que sobre l’any 500.000 aC, es va aconseguir domesticar-lo, aprofitant alguna branca candent després d’un incendi, per més tard mantenir-lo i conservar-lo. En tenir el foc a les mans els antics pobladors, aquest va servir no només per coure la caça i la pesca, sinó per protegir-se del fred, per espantar els depredadors i usar-lo en la caça. El foc serveix no només per fer la carn més tendra i saborosa en rostir-la, si més no per convertir en comestibles vegetals que no ho serien sense ell, alhora que extermina paràsits i bacteris, reduint, alhora, el risc de malalties.
Avançant uns segles en la domesticació del foc, l’Homo erectus va inventar diferents mètodes per provocar el foc. S’ha de fer referència als primers encenedors, ja fos amb espurnes produïdes del frec de pedres, fustes o altres tècniques, el que va permetre no dependre dels fenòmens naturals.
Per espai de milers d’anys, el rostit va ser l’únic mètode de cocció per aplicació directa de la flama o la seva calor sobre la peça de carn, peix o verdura, situada normalment sobre la foguera amb algun sistema de subjecció rudimentari. Valgui com a il·lustració, la típica peça de caça enfilada en un pal i recolzada en altres sobre les flames crepitants.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: