Lleida
7/16° C (sol)
97% 26 km/h

14 desembre 2019

Misteris sobre la patata



Misteris, incògnites, dubtes... Té llacunes que en algunes ocasions es transformen gairebé en capítols a mig recorregut entre el qual podríem anomenar una crònica real, com la vida mateixa, i la llegenda. Aquesta és la baula que uneix el Vell Continent amb els Andes a través de l’alimentació. És la patata, què visqui la patata! Rendim un sentit homenatge al tubercle que ha fet i fa molt feliços a la taula a milers de persones de tot el món, i per què no dir-ho, que ha tret, també, de perill a molta gent de la fam.
De la importància d’aquest aliment al Perú es desprèn una vella llegenda andina que explica que els homes cultivadors de la Quinta, van dominar durant anys als pobles de les serres altes que, per tal de deixar-los morir lentament, els robaven les seves collites, fins a anar reduint així la ració d’aliments indispensable per sobreviure ells i els seus fills. Al caient de la mort, els pobres famolencs van clamar al cel i aquest els va deixar caure unes llavors rodones i carnoses les quals, després de sembrades, es van convertir en belles mates, tenyint de to morat les abruptes terres altes de la serralada. Segons explica Jorge Fernández Nogueira en el seu treball Història de la patata, aquests dominadors no es van oposar a la sembra, amb la idea que una vegada la planta estigués en flor, la recollissin ells, deixant una altra vegada als pobres a la vora de la fam general. Quan les plantes van començar a groguejar els opressors van segar els camps i es van emportar el que semblava una excel·lent collita de verdures. Desconsolats i moribunds de fam, els deprimits i pacients camperols van demanar de nou al cel que els ajudés, i una veu des de les altures els va dir: regireu les terres i traieu els fruits, que allà els he amagat per burlar els homes dolents i enaltir els bons. Així van fer i sota el terra aparentment assolat per l’enemic van aparèixer aquelles belles patates que van ser recollides i guardades en estricte secret. Afegint una porció de patates a la seva empobrida dieta, ben aviat es van restablir, van agafar forces i van aconseguir fer fora els invasors que van fugir sense tornar mai més a pertorbar la pau de les muntanyes.
La història alimentària de la patata, que pertany a la mateixa família que el tabac, és originària dels Andes xilens i peruans. Es va conrear en àrees muntanyoses fa uns 8.000 anys, on no creixia el blat de moro que era l’aliment principal dels inques. Gonzalo Jiménez de Quesada la va descobrir el 1537.
De les mans de Pedro Cieza de León, van arribar a Espanya, a mitjan segle XVI, les primeres patates de l’espècie indígena del Perú. Aquestes van ser presentades a Carles I i algunes es van enviar al papa Juli II com a curiositat botànica que van florir als jardins de Roma durant molts anys abans de ser considerades comestibles.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: