Lleida
19-32° C (núvols)
97% 26 km/h

18 agost 2019

Narbona, capital mundial del formatge



Tot i que el bestiar de les ovelles va ser domesticat fa uns 12.000 anys, l’elaboració del formatge se suposa que va ser descoberta per diverses comunitats a l’uníson, sense datar. A l’antic Egipte es cuidaven vaques fa mil anys i es munyien per obtenir llet. Aquest fet fa pensar que ja feien formatges. La llet es conservava en recipients de pell, ceràmica porosa o fusta, encara que resultava difícil mantenir-los nets, el que porta a pensar que la llet fermentava amb una certa rapidesa.
El formatge, des de llavors i fins als nostres dies, ha estat un aliment polivalent en qualsevol taula; des de la més benestant fins a la més humil. Els romans l’incloïen en la seva dieta i el preparaven amb farigola, pinyons, pebre i altres fruits secs. El nom de formatge té el seu origen en la paraula grega Fornos, que era el cistell que utilitzaven en aquella època i d’ella deriven el nom de fromage (en francès); formatge (en català); formaggio (en italià); caseus (en espanyol); i cheese (en anglosaxó).
 El formatge a la taula i a l’alimentació és un producte que té diferents i variats protagonismes en l’actualitat. A Espanya, per exemple, es menja habitualment com a tapa, en el berenar o per gratinar plats de pasta, com canelons o macarrons, entre altres maneres de degustar-lo. A França, considerat com el país dels formatges en l’àmbit mundial, és considerat, el tercer plat d’un dinar o sopar. En un àpat no pot estar mai absent. Més de 500 denominacions d’origen hi ha al país gal que nodreixen les taules franceses i la d’altres països als quals s’exporten els seus elaborats. El general De Gaulle va encunyar una frase que s’ha fet molt famosa: “Com es pot governar un país que compta amb tants formatges com dies té l’any”. Molts formatges, sens dubte! També, molts formatges estan situats a la taula que s’ha inaugurat recentment a Narbona, a Les Grands Bufetts, amb 110 tipus de formatges que es poden degustar en un dinar en aquest prestigiós restaurant francès. Les Grands Bufetts ha batut el rècord com el bufet més gran del món basat en els formatges. En ell, es poden degustar elaborats de pasta premsada, pasta blava, escorça florida o rentada, de cabra o d’ovella, amb una generosa representació d’elaborats lactis de França, Grècia, Espanya, Anglaterra, Suïssa, Holanda i Itàlia, i amb formatges tan contrastats en textures i sabors com Roquefort; Comté du Haut-Doubs (França); Feta; Ladotiri i Graviera (Grècia); Gouda al comí (Països Baixos); Gorgonzola, Taleggio, Pecorino amb pebre i Roccolino Nero (Itàlia); Stilton (Anglaterra); Tête de Moine (Suïssa); i Cabrales (Espanya).



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: