Lleida
5-15° C (pluja)
97% 26 km/h

13 novembre 2019

Portugal sempre sorprèn



Des que el 1978 realitzés el meu primer viatge a Lisboa, Estoril, Cascais i Sintra, sempre he tingut un afecte molt especial pel veí país de Portugal, país de múltiples i contrastats valors i icones turístics, esquitxat d’història pels quatre costats, des de temps immemorials. Des de llavors, són infinitat els viatges que he dut a terme a les regions lusitanes, des de Porto, terra de grans i importants vins, reconeguts i descoberts pels anglesos, fins a les Açores, segellades per un conjunt d’illes disseminades per l’Atlàntic que conjuguen la bellesa del seu paisatge amb la tranquil·litat que regna en aquestes petites porcions de terra, juntament amb els contrastos que destil·la la seva capritxosa arquitectura, passant per Algarve, on la cuina desprèn una olor i sabor especial, capitanejada per la cataplana de peix i marisc, feta, com marquen els cànons, en una cataplanera, recipient que li dóna un toc molt especial al plat, i en el qual sempre està present l’herba màgica del coriandre.
A Portugal li passa el mateix que a França en turisme; sempre té la particularitat de sorprendre el visitant. Mai s’acaba de veure el més important que té en arquitectura, en museus, en paisatge, en cellers, en petites poblacions que irrompen com menys t’ho esperes... Portugal mereix, no un o dos viatges, sinó molts més. És un petit país, pel que fa al nombre d’habitants, però molt gran en icones culturals històriques  i  turístiques. Recordo amb nostàlgia un dels viatges que vaig realitzar, previ a les dates de celebració del Nadal, a la regió de Dao, convidat per l’estimada amiga Xandi Matos, de Casa Miradouro de Santar, que les traces a la cuina la porten a elaborar unes conserves i melmelades de fruites de primera categoria, on els conservants i antioxidants no tenen cabuda de cap manera.
La invitació a Dao va ser per partida doble, ja que la Càmera Municipal de Nelas em va fer els honors pertinents de convidat al Mercat do Natal, esdeveniment que cada any celebra aquesta petita població portuguesa, dedicat a l’artesania de l’alimentació i dels productes fets a mà per les dones i homes de la regió.
Aprofitant aquesta sortida a la zona, vaig buscar temps per dedicar-lo a conèixer la història de Santar i els seus projectes de modernització i posada al dia de la mà de Jorge Abreu, president (en aquells anys) d’aquesta freguesia, i destinats a competir en un futur no molt llunyà en el camp del turisme. També vaig tenir una trobada amb cellers de la zona, entre ells a Quinta do Sobral de Santar; Quinta Da Fata i Quinta Carvalhâo Torto de Nelas, empreses vinateres de poca producció però d’alta capacitat elaboradora en el camp de la qualitat. Com deia al principi, Portugal sempre sorprèn. Un cop més s’ha fet palès.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: