Lleida
21 / 41° C (sol)
97% 26 km/h

27 juny 2019

Singular proposta de Dabiz Muñoz



No té límits. Sembla que estigui desbocada la creativitat en el sector de la gastronomia i els vins. Hem vist gairebé de tot en els últims anys en aquest món que es presenta tant sorprenent com estrafolari. És meravellós veure com han avançat, en els últims temps, les creacions entre fogons en els anomenats restaurants d’elit del nostre país. Sens dubte, és senyal evident que les arts culinàries estan encara molt obertes i que cada dia neixen nous genis del foc que es baten en les cuines amb ingredients tradicionals i amb altres desconeguts per a aquests. El que es va veure en el xou de Daviz Muñoz en una passada edició de Madrid Fusion no sé com qualificar-ho. Potser, una proposta creativa innovadora? El resultat de l’estudi d’uns grans experts en la matèria dels vins i destil·lats? O una excentricitat en tota regla? M’inclino, per l’últim.
Dabiz Muñoz va proposar servir un vi de Xerès directament a la boca del comensal a través d’una pipeta o una cullera. Per Déu, quina barbaritat! On està l’ètica de servei i perquè s’obvia al nas en aquesta degustació? També em pregunto on està la coherència de barrejar una copa de xampany en l’interior del qual hi ha esferes que amaguen whisky de malta? O què se serveixi un vi de Riesling que apareix en forma d’escuma en el plat, en lloc de líquida? O, què un vi de Tokai estigui amanit amb espècies del Marroc? I també, on està la base en la qual es pugui sostenir un vi negre de Madrid aromatitzat amb cítrics, a l’estil d’un gintònic? No vaig a posar en dubte que Dabiz Muñoz no sigui un gran xef, que ho és i que a més gaudeix de 3 lluents i merescuts estels en el firmament de la guia Michelin. Però aquests invents presentats a Madrid Fusion, en un aparador tan obert al món com aquest, em dóna la sensació que el que ha pretès el cuiner i director del restaurant DiverXo no és una altra cosa que cridar l’atenció dels uns i els altres, de buscar polèmica, que tanta rendibilitat dóna, i que tanta repercussió mediàtica brinden els mitjans de comunicació.
Amb la ponència en qüestió i d’altres que es van succeint en el fèrtil camp de la gastronomia i els vins, sembla que ens trobem enfront d’un encreuament de camins que poden portar, d’una banda, a l’avanç de l’art d’una manera ortodoxa; i per una altra, a l’avanç anàrquic, freturós de base, escandalós i, segurament, sense futur. El primer, té, pinso jo, un recorregut molt llarg, més còmode i durador que el segon, que solament pot gaudir d’efímers moments de glòria. Continua la sessió. Aquestes singularitats és el que ens fa diferents d’altres cultures i països que ens porten, alguns d’ells, dos segles d’avantatge, i no s’inclinen per aquests invents amb gasosa.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: