Lleida
17-29° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

15 setembre 2019

L’equinocci de Chichén-Itzá



Fa 14 anys vaig visitar el país de Mèxic. Va ser els Estats de Yucatán, Campeche i Quintana Roo. El meu interès en aquest viatge estava centrat a descobrir un xic més la cultura dels maies. Era el 21 de setembre, un dia molt important per aquests, igual que el 21 de març, especialment a Chichén-Itzá, ja que el 21 de març i 21 de setembre es vesteix el temple amb l’Equinocci, un fenomen del sol que es projecta sobre el castell (temple-palau). Chichén-Itzá, que significa: chi (boca del pou), chén (pou) i itzá (tribu dels habitants), era també el temple dels guerrers i un observatori astronòmic, en el qual els maies quan en les vuit finestres que tenia aquest veien la Creu del Sud, deien que era el moment de sembrar les llavors, i també el de la recollida dels cereals. Chichén-Irzá era, antigament, una zona de senotes. Existeix la creença que aquí estava present el Déu de la pluja. En aquest lloc, es donaven cita diferents pobles maies que realitzaven intercanvis de roba. Al cap d’uns anys, noves generacions de maies retornaven amb nous costums, i ja mestissats amb altres maies. Aquests van aportar el militarisme, la pràctica del sacrifici humà, el talmud (sistema avançat i innovador de construcció), i també la fusió de l’arquitectura clàssica i la post clàssica. Tenien un camp de pilota, en el qual, per cert, vaig poder presenciar un partit de pilota a la nit entre dos equips de sis jugadors i un capità. Espectacular! El reglament del joc és passar una pesada pilota de cautxú per un cèrcol. No poden tocar-la amb les mans. Ho fan amb el maluc, les cames i el cos. En l’època àlgica dels maies, el capità de l’equip guanyador, que era un sacerdot, havia de morir. La seva ànima s’unia als Déus immortalitzant-la. Venia a ser un privilegi. D’aquesta manera, creien que podien parlar amb els Déus.
Un altre lloc de màxim interès de la cultura dels maies és Izamel, segon atri tancat més gran del món, després de la Basílica de Sant Pere, de Roma. Izamel era el Déu del Cel. El convent estava assegut sobre una de les piràmides. Hi havia, en l’època dels maies, unes 20 piràmides. Encara és lloc de pelegrinatge de fidels de la zona. Actualment, hi viuen alguns monjos franciscans. Els colors dominants de la façana d’Izamel són el groc i el blanc. Els maies eren grans enamorats de l’astrologia. Es passaven els dies observant el cel. Estudiaven el Sol, la Lluna, la climatologia i la relació dels astres amb l’agricultura, arribant a conclusions que encara avui en dia són les més acceptades en aquest camp, com el calendari lluner, més perfecte que el Gregorià i què tots els que es coneixen actualment.
El viatge a Campeche, Quintana Roo i Yucatán va ser molt enriquidor. Va ser una font de coneixements importantíssims i una lliçó magistral que ens vam oferir les empremtes deixades per aquesta històrica civilització.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: