Lleida
3/12° C (boira i sol)
97% 26 km/h

10 desembre 2019

El màgic oli de les Garrigues



L’oli d’oliva s’ha tornat màgic en moltes cuines de la restauració mundial. L’oli ha fet una metamorfosi en profunditat en els últims anys, especialment pel que fa a la cuina francesa. Si fem una mica d’història sobre el tema en qüestió, cal assenyalar que en els anys 70-80 del passat segle, la gastronomia que elaboraven molts xefs gals estava carregada de mantegues, cremes de llet i nates líquides, en resum, derivats lactis. Aquests cuiners, fent-se solidaris amb el sector ramader i amb els excedents de llet que tenia per aquells anys França, es van solidaritzar i van començar a cuinar amb aquests productes amb la finalitat de contribuir a l’eliminació d’una part de la producció total. Ho van aconseguir. Però també, de retruc, van arribar a aconseguir el cansament i l’avorriment dels comensals amb tanta utilització de làctics en els plats culinaris elaborats per xefs de gran prestigi i per altres de segona categoria. Aquest corrent culinari, batejat com a nova cuina francesa, va traspassar fronteres mundials i va arribar a les nostres cuines, que en aquells dies utilitzaven els olis d’oliva entre fogons. Els restaurants catalans es van anar oblidant dels greixos vegetals per donar la benvinguda als greixos animals. Aquest fet va coincidir amb la gran explosió que va viure la restauració espanyola, catalana i lleidatana. Va néixer la nova cuina espanyola. Penso, però, que va ser un greu error, però també penso que havia d’existir aquest, justament per no perdre l’oportunitat d’emular un dels països que han capitanejat la cuina mundial en els dos últims segles. El que són les coses i fent honor al qual el món està subjecte a temps cíclics, ara, en l’última dècada, tot el nostre hàbit ha tornat al que era abans, produint-se una segona metamorfosi (amb més força, si és possible). L’oli d’oliva, especialment el de les Garrigues, està de moda a casa nostra, en la nostra pròpia restauració. S’ha convertit en el rei d’una cuina sana, delicada, elegant i gurmet. Al canvi d’estil de treballar les matèries primeres, a hores d’ara, s’estan sumant grans mestres de la talla de Guy Martin, de Le Grand Véfour; Yannick Alléno, de l’Hotel Le Meurice; Jöel Robuchon, de l’Atelier Robuchon; Alain Ducasse, de l’Hotel Plaza Athénée; i Alain Passard, de l’Arpège. Tots de l’alta restauració de París. No obstant això, la taca d’oli restauradora, i mai millor dit, s’ha estès a altres països i cuiners del món. Aquí estan Gaston Acurio (Perú); Alex Atala (Brasil); Heston Blumenthal (Anglaterra); i Rene Rezpedi (Dinamarca). La 56a Fira de l’Oli i les Garrigues, que s’ha celebrat aquest passat cap de setmana a les Borges Blanques, és un magnífic aparador i pol dinamitzador internacional per al foment del consum del millor greix que es coneix a l’alimentació humana; l’oli de les Garrigues.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: