Lleida
13-26° C (pluja)
97% 26 km/h

14 octubre 2019

Il·lusos del vi



L’avenir de la cultura del vi al nostre país ha comportat tot un esclat de moviments organitzatius entorn de la més sana i higiènica de les begudes, segons va definir el doctor Pasteur al most fermentat. Han nascut sommeliers, aficionats, nous celleristes, periodistes especialitzats en la matèria, mitjans de comunicació, seccions periòdiques en rotatius, programes de ràdio, cursos d’iniciació al tast, fires i congressos vitivinícoles.
Tot aquest moviment s’ha creat en poc més de tres dècades. En els anys setanta eren poques les iniciatives de caràcter eminentment vinater. Cellers, està clar que n’hi havia. El vi, naturalment, que tenia gent que els hi interessava des del vessant cultural. Però, la passió que hi ha avui en la nostra societat no té res a veure amb aquells anys. Ara bé, molta cura, per què s’està desmarcant i agafant un camí errat, en certa forma. Jo penso que és bo que cada cop sigui més gran el col·lectiu de gent que en parla del vi i de les cultures variades i engrescadores que giren a través d’aquest. Fins aquí estic molt d’acord. Ja no n’estic tant, quan m’adono de les burrades (perdonin l’expressió de la paraula i em refereixo, i com no pot ser d’altra manera, als fets derivats dels il·lusos. Repeteixo, il·lusos) que ens volen fer creure alguns celleristes, crítics i sommeliers, de les quantitats de sabors que troben en un mateix vi. Cadascú diu la seva. També, estic d’acord.
Ara bé, no n’estic tant, quant al líquid d’una ampolla que hi troben infinitat d’olors, sabors i colors. Per favor! El raïm, la bóta amb què ha estat envellint-se, la manera de fermentar i un seguit més de passos pels quals transcorre la matèria primera fins a arribar al consumidor en forma de vi, donen una personalitat que ve configurada per diferents matisos organolèptics. Seran vins que tindran marcada aroma a fruites roges, a fruites exòtiques, a espècies i altres. Fins aquí obeeix a una manifesta veritat. Malgrat tot, és discutible.
El que no és discutible és que a un vi se li posa tantes etiquetes, i que algunes d’elles siguin fruit de la fantasia i d’una barata literatura. Per descomptat que la literatura és bona que vagi de la mà del vi. Però, amb dosis assimilables i creïbles.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: