Uns amics em preguntaven fa uns dies per què després de viure des de fa uns anys a Lleida encara no m’he empadronat a la ciutat i segueixo vinculat a les Borges Blanques, el meu poble natal. Suposo que una dosi de nostàlgia barrejada amb la meva creixent aversió a la paperassa i la burocràcia m’han portat de forma constant a deixar per més endavant aquest tràmit que tard o d’hora hauré d’afrontar si segueixo fent vida a la capital. Últimament, però, hi he sumat un nou motiu. La gestió que ha s’ha fet des del govern municipal de la Paeria en tota la polèmica de la simbologia feixista a la ciutat m’ha fet passar vergonyeta. A la negativa d’expulsar els noms franquistes dels carrers si han sumat ara declaracions de l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, afirmant que l’Ajuntament no mourà un dit per treure les plaques franquistes del Ministerio de la Vivienda de  les promocions d’habitatges i instant a que, si volen, siguin els propis veïns els que ‘armats’ amb  un escala i un tornavís les retirin. Tot plegat, fa riure.   O plorar, no sé. En tot cas, de moment jo seguiré essent un borgenc que viu i treballa a la capital. Res més.