Lleida
7/21° C (boira i sol)
97% 26 km/h

24 octubre 2020

El TEDH i els mètodes de Valls contra la comunitat gitana



Aquesta setmana el regidor de Barcelona Manuel Valls ha protagonitzat una nova boutade de les que sol oferir en política. Ha plantejat al ple de l’ajuntament i ha aconseguit que es retirés la medalla d’or que la capital catalana havia atorgat l’any 2012, a títol pòstum, a Heribert Barrera.

Personalment ho trobo una barbaritat. Si l’any 2012 aquell mateix ple li va atorgar la medalla i no ha passat res de nou (el difunt Sr. Barrera ja no podia fer res més) ni s’han descobert dades fins aleshores amagades (les declaracions que han motivat la moció ja eren conegudes aleshores) no te cap sentit que es revisi la concessió.

Si els honors postmortem poden ser atorgats, revisats i retornats en funció de conjuntures polítiques, potser serà millor que les prohibim. El descans en pau dels morts és el desig que amb més freqüència solem proclamar amb motiu del seu traspàs. El tràfic polític sobre la seva memòria em sembla miserable.

Naturalment això no té res a veure amb la revisió dels actes de reconeixement i exaltació efectuats per règims autocràtics com el feixisme i el nazisme, que haurien de ser objecte de reparació específica, un cop superats. Però en el cas del Sr. Barrera el seu reconeixement va ser fet en plena democràcia i amb total transparència. La seva reconsideració ha estat induïda només per la iniciativa del Sr. Valls, per una motivació exclusivament política i oportunista.

Això ha portat a l’actualitat una recent sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg en què tot i no esmentar-se directament el Sr. Valls, s’estava jutjant una bona part de la línia política que va seguir durant el seu mandat com a ministre de l’Interior francès des de l’any 2012 fins al 2014. Es tracta de la sentència dictada en plena pandèmia, el dia 14 de maig d’enguany, que dona la raó a set ciutadans romanesos d’ètnia gitana que van ser expulsats de la regió de Paris al mes d’abril de l’any 2013, en ple mandat del Sr. Valls com a ministre de l’Interior. 

Tot i que l’expulsió va ser ordenada pel prefecte del departament, aquest depèn jeràrquicament del ministeri de l’Interior i el seu titular, el Sr. Valls, havia fet gala des de la presa de possessió de la seva política de mà dura amb els estrangers i molt concretament amb la comunitat gitana. Això connecta, d’una manera molt escandalosa, amb les imputacions de racisme que la moció del mateix Sr. Valls, ara com a regidor de Barcelona, feia al Sr. Barrera per justificar la retirada de la medalla que se li havia atorgat.

La sentència del Tribunal Europeu arriba set anys desprès dels fets (prenguem-ne nota els qui esperem una revisió de la ignominiosa sentència dels presos polítics catalans) i conclou que el procés d’expulsió d’aquells gitanos va ser contrari a la Convenció europea dels drets humans. Que va violar el seu dret a la vida privada i familiar i que no els va reconèixer el dret a un recurs efectiu que permetés l’examen i revisió de les decisions adoptades pel prefecte.

Com moltes de les sentències d’Estrasburg (i probablement com totes les sentències) aquesta té clars i obscurs. Però de la seva lectura se’n desprèn un principi que tot i semblar evident molts governs prefereixen ignorar: la raó d’estat no ho justifica tot. L’estat de dret no és complir la llei sinó complir les exigències del dret i de la justícia.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: