Lleida
6/23° C (sol)
97% 26 km/h

1 novembre 2020

Tres anys dels atemptats de la Rambla i de Cambrils



La tarda del dia 17 d’agost de 2017, feia la migdiada desprès de banyar-me quan el meu fill em va trucar per dir-me que hi havia hagut un atemptat a la Rambla. Ho recordo com si fos ahir, suposo que per la impressió que vaig rebre quan vaig posar la ràdio i em vaig adonar de què estava passant. M’imagino que la majoria dels lectors també deuen tenir encara la impressió ben viva d’aquell moment. Era l’inici sobtat i corprenedor d’un nou curs polític que, aleshores encara no ho sabíem, acabaria fent joc, estranyament, amb aquella sostragada.

Demà en farà tres anys. I dubto que cap de nosaltres deixi d’estremir-se, encara ara, en recordar-ho. En mantenim viu el record per la seva mateixa enormitat, n’estic segur. Però també ho fem perquè no hem tancat correctament el relat d’allò que va passar realment.

Precisament aquest mes d’agost hem conegut la ratificació de la resolució judicial que concloïa el sumari i obria judici oral contra tres acusats de col·laborar amb els autors dels atemptats. De fet, la conclusió del sumari va ser acordada al mes de gener però fins ara no s’han resolt els recursos que s’havien interposat en contra d’aquella decisió. Això vol dir que el judici trigarà encara alguns mesos a celebrar-se. I, per cert, s’ha investigat i es jutjarà a l’Audiencia Nacional, el tribunal que va succeir el Tribunal de Orden Público franquista, que sostreu el coneixement de certes causes com aquesta als seus jutges naturals, que en aquest cas serien els de Barcelona o Tarragona.

Em sembla massa temps per un cas en què els processats estan a la presó i a disposició del tribunal des de les mateixes dates dels atemptats. És cert que a nivell internacional hi ha hagut judicis que han tardat més. Els de l’atemptat de 2001 als Estats Units, del metro de Londres de 2005 i els de la sala Bataclan de París de 2015 van trigar més encara.Però en la majoria d’ells hi havia implicacions internacionals pendents de resoldre. En canvi, d’altres judicis d’aquesta mena s’han resolt abans, inclús dins de l’estat espanyol. El judici pel cop d’estat del 23-F es va celebrar un any després i el de la matança d’Atocha de 2004, al cap de tres anys.

Sigui com sigui, és molt temps, massa temps. Un judici és una cerimònia imprescindible per aclarir uns fets, contrastar versions i arribar a una conclusió sobre el què va passar i perquè. I aquesta és una qüestió que tenim pendent en relació als atemptats de fa tres anys.

Fixeu-vos que no dic que la conclusió que en tregui el tribunal hagi de ser la correcta (l’any passat vam tenir una prova palpable que no te perquè ser-ho); però estic convençut que la publicitat dels elements de prova i la confrontació entre les posicions de les acusacions i les defenses ens permetran fer-nos una composició de lloc i situar l’atemptat en el seu context.

Si no es fa així, i mentre duri l’espera del judici, és lògic que proliferin tota mena de dubtes i sospites sobre el conjunt de circumstàncies que van donar lloc a un cop terrorista com aquest, en un lloc com la capital de Catalunya i en un moment tan especial com el de la preparació del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: