Lleida
7/21° C (boira i sol)
97% 26 km/h

24 octubre 2020

Tenim el govern que ens mereixem?



Joseph de Maistre va ser un reaccionari defensor de l’antic règim quan el liberalisme ja s’estava imposant a l’Europa del segle XIX. Estic segur que no hauria de merèixer cap altre record que el dels estudiosos de l’època. Però una de les seves reflexions ha perdurat durant gairebé dos segles com una espina clavada en els moviments que han lluitat pel progrés i l’emancipació de les classes populars. De Maistre va assegurar que tots els pobles teníem el govern que ens mereixíem. No m’atreveixo a defensar la correcció d’aquesta tesi; però m’admetreu que, si això fos cert, ens deixaria bastant galdosos.

La meva darrera col·laboració acabava dient que governar no és lluir-se ni fer discursos florits; que havia de consistir en liderar un col·lectiu en una crisi, mullar-se, prendre decisions i guanyar-se la nostra confiança.

Dissabte, 14 de març, el govern espanyol va decretar l’estat d’alarma, sense fer cap concessió a l’estructura autonòmica de l’Estat espanyol. La llei orgànica que el regula, de l’any 1981, tenia al cap més la Loapa que la constitució de 1978, responia més al replegament posterior al cop de Tejero que al esperit de la transició. I l’actual govern d’esquerres, que hauria pogut, si hagués volgut, corregir aquesta deriva centralista, no ho va fer. Cap concessió a l’estat autonòmic, centralització de les competències i esceno-grafia més pròpia del règim anterior que d’una democràcia del segle XXI.

Aquest passat dimecres, 18 de març, el govern espanyol ha promulgat el decret llei que conté les mesures de caràcter econòmic per fer front a la crisi provocada per la malaltia covid-19. Si us el llegiu, cosa que no se si recomanar-vos, us adonareu que es tracta d’un document farragós, concebut en una terminologia burocràtica, freda i buida, que difícilment és capaç d’emocionar-nos i molt menys de reconfortar-nos i fer-nos sentir emparats pel nostre govern. Tampoc la roda de premsa que el va donar a conèixer va ser capaç de donar-nos aquesta escalfor que jo crec que ens era necessària.

A veure, la humanitat mai havia viscut el que estem vivint aquests dies. Potser si que hi havia hagut pandèmies com la del ditxós coronavirus que ara ens amoïna. Però no n’havíem estat conscients i, sobretot, mai no n’havíem estat conscients tots alhora. És una experiència inèdita que quan parlem amb familiars o coneguts a Itàlia, Suècia, Amèrica o Àfrica, tots estiguem travessant una mateixa experiència de confinament i de temor davant d’una malaltia concreta.

Estic segur que més enllà de les morts i del dolor que està provocant la malaltia, aquest sostrac ens farà canviar moltes de les visions del món que ens semblaven immutables fins ara. També confio que ens aporti una nova versió de la globalització que ens faci sentir que tot el mon és vulnerable i que no hi ha solucions que permetin que cap de les seves regions se’n surti sense comptar amb la resta.

I des del punt de vista econòmic, és clar que aquesta crisi està causant un forat en el producte interior de tot el planeta que haurà de ser abordat també des d’una perspectiva global. La crisi del 2008, tot i ser global, no ens va colpir a tots d’una manera tan directa i immediata com aquesta. Potser per això es va abordar de manera injusta, en benefici d’uns quants i a costa de la majoria.

Ara no tenim excusa, n’aca-bem de sortir d’una, insatisfets, i ens enfrontem amb una altra que ens colpeix personalment, causant-nos un perjudici concret i individualitzat. Jo crec que la pregunta clau és la de qui ha de pagar aquest dany. I no em valen respostes evasives ni partxes conjunturals com proposa l’actual govern. Aquest dany se’ns està causant a tots i l’hem de pagar entre tots. I si per tal de fer-ho hem de revisar les bases mateixes del nostre sistema econòmic, ho haurem de fer.

L’únic escenari que no podem tolerar és que d’aquí a uns anys haguem de fer balanç de la crisi constatant que uns quants s’han enriquit encara més i la gran majoria n’haguem sortit perdent. Si fos així, hau-ríem de donar la raó a Le Maistre i acceptar que ens mereixem el govern que tenim.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: