Lleida
18-35° C (sol)
97% 26 km/h

24 agost 2019

Anfield Road



Puc entendre que hi hagi algú a qui no li agradi el futbol. Fins i tot, que l’odïi per allò del bombardeig mediàtic i del mercantilisme d’un esport convertit en espectacle de masses. Tot i així, crec que acceptarien que allò que té el futbol no ho té -al meu entendre- cap altre esport. El Barça ho va patir dimarts a Anfield Road, reedició del desencís de l’any passat a Roma. En un camp de futbol, les faves no són pas comptades. Un resultat clar del partit d’anada, el millor jugador del món amb fam de títols, i una derrota dolorosa en el segon partit que els elimina de la Champions. El Barça té Messi -un autèntic geni-, i una qualitat individual superior a la del rival, però el Liverpool va ser millor, més equip, i va mostrar més afany i més convicció. Sap greu, però les derrotes sonades no han de ser sempre sinònim de frustració. Primer, perquè han de servir per créixer i no caure de nou en les mateixes errades; i en segon lloc, perquè les derrotes ajuden a valorar i assaborir com cal futures victòries. Així ho he après amb el Lleida. Any rere any a les portes de l’ascens, sense sortir del pou. El dia que pugi no serà un èxit; serà -amb perdó- l’hòstia. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: