Lleida
3/10° C (sol)
97% 26 km/h

7 desembre 2019

Tempus fugit



El pas del temps és un dels temes recurrents de la poesia universal. “Recuerde el alma dormida / avive el seso y despierte / contemplando / cómo se pasa la vida, / cómo se llega la muerte / tan callando”, escrivia Jorge Manrique. Un tòpic, el “tempus fugit”, que ha donat peu al “carpe diem”, l’obsessió per viure el moment enfront una existència que s’esmuny amb els anys. La vida té una durada limitada, de vegades extremadament curta, i cal aprofitar cada segon com si fos l’últim. Desconec si Sandro Rosell ha pensat en aquest neguit humà quan ha conegut la seva absolució, però a mi és el primer que m’ha passat pel cap. A l’expresident del Barça li han pres gairebé 22 mesos de la seva vida; a la seva família li han robat 22 mesos de convivència comuna; als seus amics/amigues els han privat de 22 mesos d’experiències compartides... On són la presumpció d’innocència i el respecte als drets humans? Un càstig massa cruel quan no hi havia proves acusatòries. I mentre clamo contra aquesta injustícia, sento ràbia de veure els/les polítics catalans tancats encara a la presó. Ja n’hi ha prou de jugar amb les vides de la gent.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: