Lleida
20-41° C (sol)
97% 26 km/h

24 juliol 2019

El currículum dels polítics



En les darreres setmanes hi ha hagut força polèmica al voltant dels currículums dels polítics arrel del cas de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes. No he seguit gaire d’aprop el cas i he llegit i escoltat diferents informacions al respecte. I em sembla que alguna irregularitat hi ha hagut, ja sigui el fet de no anar a classe, una defensa irregular del seu treball final de màster o el que sigui. De fet no em preocupa massa. Confio en la justícia i estic segur que al final es demostrarà qui te raó i es prendran les mesures oportunes.  Com es sol dir, “en todas partes cuecen habas” o “qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra”. En aquesta línia, han sortit als mitjans informacions de nombrosos polítics als què s’ha enxampat en el passat també falsejant el seu CV. A mes, sorprèn com de forma sobtada, altres polítics s’han afanyat a canviar el seu CV públic que apareix en la web del partit o de la institució de la que formen part; sospitós, molt sospitós. En un món més interconnectat que mai, mentir o falsejar la realitat cada cop resulta més difícil. Si menteixes públicament sobre la teva experiència o formació, més aviat que tard s’acabarà sabent. I mentir en el CV és molt greu per a tots els professionals, però sobretot per als polítics. Estan en el negoci de la confiança. I la confiança costa molt de guanyar i es pot perdre en un moment. I em pregunto, de veritat algú d’ells es pensa que per tenir un màster o un altre o haver acabat o no la carrera universitària algú el votarà o deixarà de fer-ho? Crec sincerament que en la majoria dels casos serà força irrellevant. Especialment en un país com el nostre, on no sorprèn que polítics amb alta responsabilitat no parlin idiomes, no tinguin titulació universitària o tinguin una experiència professional molt limitada fora de l’àmbit polític (dilluns sortia en un diari nacional que només el 36% dels diputats al congrés saben el que és treballar en una empresa). Ara bé, el que no és irrellevant és mentir. Com algú podrà aconseguir la confiança dels ciutadans si ha estat capaç de mentir i d’enganyar en aspectes tan simples com en el seu CV? Què farà en altres àmbits molt més importants? I això és greu, molt greu. Encara que malauradament, en el nostre país no acostuma a passar mai res. Altres cops que s’han descobert greus mentides al voltant del currículum, el polític de torn ha aguantat l’aiguat i després no ha passat res. En altres països això resultaria impensable, ja que davant qualsevol irregularitat o mentida, el polític de torn es veu abocat a dimitir i donar per finalitzada la seva carrera política. Un altre debat seria si és lògic que tinguem molts polítics amb uns currículums tan mediocres. Tant a nivell de formació, d’experiència professional o d’idiomes, molts polítics no estan a l’alçada del que hauria de ser, al meu parer, el perfil d’un polític de primer nivell. Afortunadament hi ha excepcions. Autèntics polítics que entren en l’àmbit públic amb la vocació de servir i amb un bagatge professional i formatiu que els permetrà aportar valor als ciutadans. Persones que poden dedicar els seus millors anys professionals a servir als demés. No obstant, no resulta gens fàcil que professionals de primer nivell acceptin deixar l’empresa privada per formar part de l’àmbit públic. El meu màxim reconeixement als pocs que  ho fan. El gran repte que suposa gestionar i liderar les nostres institucions públiques requereix dels polítics i professionals més preparats i experimentats. Tant debò aquestes rara avis cada cop siguin més. Els necessitem més que mai. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: