Lleida
10 / 27° C (sol)
97% 26 km/h

22 maig 2019

‘The Founder’



Aquestes vacances he tingut la sort de veure una d’aquelles pel·lícules que m’impacten. Em refereixo a The Founder, traduïda a Espanya com El Fundador. Narra la història de Ray Kroc i de com va aconseguir convertir un restaurant de poble en una gran cadena de franquícies de menjar ràpid (McDonald’s). La història comença l’any 1954 quan Ray Kroc és un comercial de màquines per fer batuts. Té 52 anys d’edat i prèviament havia fet de comercial de diferents productes i serveis sense gaire èxit. Cada cop li costava més vendre màquines de batuts i es començava a plantejar buscar una altra oportunitat professional. Però un dia va rebre una comanda de 8 unitats. No s’ho podia creure i va desplaçar-se personalment a San Bernardino (Califòrnia) per comprovar com un restaurant podia fer una comanda tan gran. Es tractava del restaurant dels germans Dick i Mac McDonald. Tenia un model d’autoservei (totalment innovador a l’època), no hi havia seients al local i el menú només comptava amb hamburgueses, patates fregides, refrescos i batuts. La gent hi acudia en massa i es formaven grans cues per adquirir els productes. En Ray ràpidament es va adonar del gran potencial que tenia aquest nou tipus de restaurant. Va convèncer als germans per fer-se soci i expandir aquell concepte arreu del país en forma de franquícia. Van créixer molt ràpidament. A mesura que el negoci creixia, augmentaven les diferències entre la prudència dels germans i el caràcter ambiciós de Ray. Finalment, amb algunes males arts, Ray va fer-se amb la propietat de McDonald’s pagant 2.7M$ als germans McDonald l’any 1961. L’expansió va continuar a tota marxa; al 1965 ja tenien més de 700 restaurants i van sortir a borsa, sent la primera cadena de restauració en cotitzar a Wall Street. A finals dels anys 60 disposaven de més de 1.500 restaurants a tot el món. Tot i que sembla ser que va incomplir algun pacte amb els germans i que va utilitzar algunes tretes poc ètiques, no es pot negar la magnitud de la seva obra empresarial. Sempre he tingut una gran admiració per en Ray Kroc i per l’empresa McDonald’s. Fa un parell d’anys vaig tenir la sort d’estar a la central de McDonald’s a Chicago on vaig conèixer amb més detall l’empresa i la seva evolució. Em va impactar conèixer com tenen gairebé 37.000 restaurants en tot el món, com n’obren un de nou cada 4 hores o com donen feina a més d’un milió i mig de persones arreu del món. A més, la seva coneguda Universitat de l’Hamburguesa, ha format més de 275.000 gerents al llarg de la seva història. Com ells diuen, han format més gerents que qualsevol altra universitat del món. Em vaig poder seure al despatx de Ray Kroc, que el mantenen intacte 33 anys després de la seva mort. En Ray era un clar defensor del treball en equip; solia repetir “ningú de nosaltres és tan bo com tots nosaltres”. També tenia molt clar que el talent és essencial, afirmant amb rotunditat “només ets tan bo com la gent a la que contractes”. Entenia que el client era el centre del negoci, afirmant que “si només treballes per diners mai els aconseguiràs, però que si t’encanta el que fas i poses al client primer, tindràs l’èxit assegurat”. I acabo aquest petit homenatge a un gran líder amb una frase que resumeix perfectament la seva essència. En Ray deia sovint: “Crec en Déu, en la família i en McDonald’s. I aquest ordre a l’oficina s’inverteix”. Gràcies Ray per crear aquest gran projecte i gràcies amic Agustí Soler per atansar-lo a tots els lleidatans. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: