Plega Tere Cunillera

Teresa Cunillera deixa la Delegació del Govern a Catalunya un cop assolit l’encàrrec de millorar les relacions entre l’Estat i la Generalitat. A prop de fer setanta-un anys, la Cuni, com l’anomenen els històrics, se’n va “a fer de pensionista”. Ja en parlarem. Cunillera és la política lleidatana que més poder durant més temps ha ostentat, si fem excepció de Josep Borrell. Va ser durant trenta-un anys diputada al Congrés, directora del gabinet del ministre de relacions amb les Corts en època de Felipe González i assessora del gabinet de Presidència. Quan ja s’havia retirat de la primera línia política, Pedro Sánchez li va demanar que apariés les relacions amb la Generalitat. Cunillera ho ha fet bé. Se la va jugar advocant pels indults als presos polítics i quan va dir que no l’importava passar sota un llaç groc per anar a parlar al palau de la Generalitat. Algú interpreta que Cunillera plega perquè no s’entén amb Salvador Illa. Ni falta que li fa. Algun dia encara hauran de demanar que torni. Rubalcaba va dir que l’Estat “es un señor, una mesa y un teléfono”. Més aviat crec que l’Estat és una taula, un telèfon i la Tere Cunillera.