Lleida
7/16° C (sol)
97% 26 km/h


El Suprem sosté que Puigdemont i Comín no tenen immunitat perquè no han adquirit la condició d'eurodiputats



La sala segona rebutja un recurs amb una posició que contradiu la de l'advocat general del TJUE en el cas de Junqueras


La sala segona del Tribunal Suprem ha rebutjat un recurs d'apel·lació presentat per Carles Puigdemont i Antoni Comín contra una interlocutòria del jutge Pablo Llarena en què va rebutjar la seva petició de deixar sense efecte les ordres espanyoles de recerca, detenció i ingrés a presó per ser eurodiputats electes a l'Eurocambra. El Suprem sosté que Puigdemont i Comín no han adquirit la condició d'eurodiputats, perquè aquesta està subjecta al previ acatament de la Constitució i a la presa de possessió a la primera sessió plenària. El Suprem, doncs, considera que no n'hi ha prou amb ser diputats electes per adquirir la immunitat, en contra de l'opinió emesa l'advocat general del TJUE en la qüestió prejudicial sobre Oriol Junqueras.

Segons la sala segona, els raonaments jurídics utilitzats per Llarena són "clars i no arbitraris" en fonamentar el manteniment de l'ordre de detenció i presó a "l'inqüestionable persistència de la situació de rebel·lia dels acusats i en el seu processament per greus delictes", i en considerar que aplicar per aplicar la immunitat parlamentària no n'hi ha prou haver estat diputats electes, sinó que cal haver adquirit la condició d'eurodiputats.

El Suprem creu que la condició d'immunitat està subjecta a haver adquirit la plena condició de membre del Parlament europeu mitjançant el previ acatament de la Constitució i a haver pres possessió en la primera sessió plenària després de les eleccions. Per tant, sosté que la immunitat no inclou els diputats "merament electes".

La sala remarca que prenen aquesta posició "sense perjudici" de la decisió que prengui el TJUE sobre la qüestió prejudicial sobre Oriol Junqueras, tot i que afegeixen que per analitzar "l'abast" de decisó que prengui el TJUE sobre la immunitat, "serà necessari que els recurrents, un cop obtinguda la condició de privilegi, compareguin personalment en aquesta causa i es posin a disposició de la justícia".

La posició del Suprem sobre la immunitat de Puigdemont i Comín topa amb la de l'advocat general del TJUE en el cas de Junqueras. Aquest mateix dilluns, en una opinió que no és vinculant, el polonès Maciej Szpunar va concloure que el mandat d'eurodiputat surt "només del vot dels electors" i que la condició de membre de l'Eurocambra no pot quedar "supeditada" a cap tràmit, com el jurament de la Constitució. A més, va afegir que és el Parlament europeu qui ha de decidir si manté o aixeca la immunitat d'un eurodiputat.

La interlocutòria també destaca que el president del Parlament europeu va informar a finals de juny a Puigdemont i Comín que no es podia atorgar "el tracte o condició de membres del Parlament europeu" perquè no estaven a la llista de diputats electes remesa per la Junta Electoral Central, i que el president del TJUE va rebutjar l'1 de juliol una petició de mesures cautelars perquè l'Eurocambra "no pot qüestionar la validesa de la declaració feta per les autoritats nacionals".

El Suprem també rebutja que s'hagi vulnerat el principi d'igualtat davant la llei en relació amb Junqueras. La sala considera que no hi ha "similitud" entre el fet que el president d'ERC demanés un permís penitenciari per poder anar a fer les tràmits per ser eurodiputat quan està "a la presó i s'ha sotmès al judici celebrat davant del tribunal", amb la de Puigdemont de Comín, que són "pròfugs de la justícia". "No coincideix ni el que es demana, no com es demana per part d'un i per part dels altres", conclou.

A més, també descarten que l'objectiu d'emetre una ordre nacional de detenció sigui impedir que un parlamentari electe pugui prendre possessió del seu escó. "Seria inadmissible qualsevol decisió judicial amb aquest objectiu i fonament", argumenten, però les ordres "van ser acordades molt abans de la concurrència dels afectats a les eleccions al Parlament europeu amb l'únic objecte d'aconseguir la submissió de l'acció de la justícia espanyola que voluntàriament ambdós recurrents havien decidir eludir".

Puigdemont i Comín també van argumentar que la immunitat s'hauria d'estendre a la fase prèvia i presa de possessió o jurament del càrrec per evitar que es pogués decretar l'ingrés a presó d'un diputat electe per impedir fer els actes previs a la presa de possessió de l'escó. Però el Suprem replica que l'argument invers indica que "n'hi hauria prou que qualsevol sospitós, processat o condemnat es presentés a les eleccions i fos elegit per eludir l'acció de la justícia o de la llei penal, fet que és inacceptable".

Calvo veu una "prova de foc" per a la UE el "bon funcionament" de la cooperació judicial en l'euroordre de Puigdemont

Carmen Calvo ha afirmat en un article d'opinió a 'Le Soir' que el "bon funcionament" de la cooperació judicial en l'euroordre d'extradició de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont suposa una "prova de foc" per a Europa. La vicepresidenta del govern espanyol en funcions reitera que els processats i empresonats independentistes no ho són "per haver convocat un referèndum", sinó per una "successió coordinada d'actes" que van portar "a la declaració unilateral i inconstitucional de la independència". Per això, després de subratllar que Espanya respecta "plenament" la independència del sistema de justícia belga, espera que Bèlgica "demostri el mateix respecte" per la justícia espanyola i les decisions judicials del Tribunal Suprem.

El cas de l'euroordre contra Carles Puigdemont, Lluís Puig, Toni Comín, a Bèlgica, i Clara Ponsatí, a Escòcia, ha comportat més d'un posicionament públic de l'Estat espanyol, al qual ara s'afegeix el de Calvo.

"El bon funcionament de la cooperació judicial a Europa no és una qüestió que només concerneixi Bèlgica i Espanya. És una prova de foc per a l'espai europeu de llibertat, seguretat i justícia en el seu conjunt", assegura al rotatiu belga.

"En virtut de la lleialtat i el compromís compartit amb l'estat de dret, confio en el respecte i reconeixement mutu dels dos estats de dret belga i espanyol de la independència del seu els respectius poders judicials i les decisions que se'n deriven", afegeix.

Prèviament, Calvo recorda que "malgrat la desinformació i la propaganda difosa pels secessionistes", la sentència del Tribunal Suprem als presos independentistes s'ha pres en el marc d'un procediment judicial "transparent i públic" -emès en directe íntegrament i accessible a més de 170 mitjans acreditats, recorda- "i amb totes les garanties de l'estat de dret".

També defensa la "independència, l'autonomia i la professionalitat" dels jutges espanyols "durant els darrers quaranta anys de vida constitucional democràtica".

Calvo fa un resum dels fets que han portat els líders independentistes a la presó o a l'exili "després de fugir de la justícia espanyola" i recorda l'aprovació del Parlament de la llei del 2017 per convocar el referèndum i les de "l'abolició" de la Constitució i l'Estatut. Lleis que es van adoptar "en absència de diputats no nacionalistes de l'oposició que, en ser privats, de fet, de la possibilitat de presentar esmenes, es van retirar de la cambra".

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats