Lleida
21/40° C (sol)
97% 26 km/h


Miquel Iceta: “Sense un acord Catalunya endins difícilment hi serà cap enfora”



Entrevista al primer secretari del PSC, que ha estat aquesta setmana a Lleida.


Miquel Iceta, primer secretari del PSC i cap de files del grup socialista al Parlament, concorrerà per segona vegada com a candidat a la presidència de la Generalitat quan el president Quim Torra convoqui eleccions. Diu que si guanya intentarà fer un govern “transversal” alternatiu al de l’independentisme i afirma que si no ha anat a visitar els presos és perquè no vol que s’interpreti que els dóna “cap mena de suport” pel que van fer.

P.- Quan seran les eleccions?

R.- Com més aviat millor perquè el mateix Quim Torra va dir que se sentia desautoritzat, que el seu govern està dividit i que la legisla- tura està esgotada. Per tant, tot apunta que seran després de l’estiu sense que es pugui descartar un avançamentP.

P.- En un míting durant les plebiscitàries va dir que vostè vol ser president. S’hi presentarà amb aquesta intenció, també?

R.- I tant! Perquè jo crec que hi han dos grans possibilitats. Jo sóc dels que pensa que si els partits independentistes fan majoria es tor- naran a posar d’acord i hi tornarà a haver un president independentista. L’altra possibilitat, doncs, és que nosaltres arribem primers i poguem fer un govern diferent.

P.- I com seria aquest “govern diferent”?

R.- Seria realment transversal per trencar amb la lògica dels blocs i hauria de ser, també, un molt bon govern, que és el que s’ha trobat a faltar a Catalunya en els darreres temps. Cal tenir en compte que estem a punt de tancar una dècada perduda perquè s’ha fixat un objectiu equivocat, el de la independència, i s’ha supeditat tot a aquest objectiu. Ara tenim la gran oportunitat de girar full.

P.- Si vostè guanya les eleccions i pot formar govern hi convidaria ERC?

R.- Hi podrien entrar els partits que ens po- sem d’acord amb uns objectius que jo crec que són molt de país. I què li interessa al país? Estabilitat, diàleg, progrés econòmic, justícia social, equilibri entre els territoris i respectar el medi ambient. Per tant podríem posar-nos d’acord en tot aixòP. Però el que està clar és que és hora de superar la dinàmica de blocs i la idea que tot es redueix a independència sí o no i a l’aprofitar al màxim les capacitats del nostre país, que són moltes.

P.- I Cs també hi estaria convidat?

R.- És que depèn... El que ha de fer un partit o un candidat quan guanya és fixar uns objectius i convidar tothom a participar-hi. Després els altres hauran de decidir si aquests objectius són compatibles amb els seu projecte polític o no. Jo no vull un país definit per les exclusions mútues i crec que després de massa temps fixats en un únic objectiu, que no només no s’ha assolit sinó que ens ha fet perdre temps i energies i que ha tingut unes conseqüències molt negatives per aquells que l’encapçalaven, cal passar a una fase molt diferent. Per tant, ens calen objec- tius compartits que enlloc de dividir uneixin.

P.- Ara giro la pregunta. Si és ERC la que guanya les eleccions i els convida a entrar al Govern ho farien?

R.-És que no ho farà... ERC ja ha dit que si hi ha majoria independentista optarà per fer un govern amb aquestes coordenades. Ho va dir fa poc Marta Rovira des de Ginebra i d’altra banda és lògic perquè el seu objectiu és un referèndum per la independència. Amb aquest objectiu no hi coincidim i per tant no hi podríem col·laborar.

P.- Però vostè visualitza un altre govern entre ERC i Junts amb els retrets que es fan?

R.- Jo crec que sí perquè tot i que és veritatque tenen una dinàmica enfrontada això respon a la dialèctica de qui es posa al davant i no a la del que s’ha de fer, que per ells és la independència. I no se’n desdiran. Insisteixo. O bé els independentistes sumen i fan govern o bé el PSC arriba primer i n’intenta un de transversal.

P. Si vostè és president derogarà la immersió lingüística? Ho dic perquè abans del seu congrés va semblar que ho volien fer...

R. No, no. Nosaltres el que hem de fer és posar a les escoles tant català com faci falta i tant castellà com sigui necessari. I el mateix val per l’anglés. Per tant, el problema no són les etiquetes sinó l’objectiu compartit que a l’acabar l’ensenyament obligatori hi hagi un perfecte domini de les tres llengües. I per fer-ho hem de donar als mestres la possibilitat de decidir la proporció, metodologia i didàctica més adequada.

P. Això vol dir que cada llengua tingui una proporció del 30% al currículum educatiu?

R. No, perquè en un lloc poden necessitar més d’una llengua que d’altra. Per tant és la societat la qui ha de fixar l’objectiu i els mestres decidir com arribar-hi, que són qui millor ho coneixen.

P. Quina seria la seva primera decisió de govern si fos president?

R.Probablement cridar tots els partits a trobar una solució, tant els que són al Govern com a l’oposició, i fer una taula catalana de diàleg.

P. Parlant de taula de diàleg. La que s’ha muntat entre governs servirà per alguna cosa?

R. Jo espero que sí, tot i que m’ho miro des de la perspectiva de qui ha defensat sempre la necessitat de diàleg. Nosaltres apostem per parlar, per la negociació i pel pacte i personalment estic molt feliç que s’hagi constituït aquesta taula. Ara bé, sóc conscient de les dificultats, de que no podem esperar resultats concrets a curt termini i que la dinàmica preelectoral catalana no ajuda. Però no hi ha una alternativa al diàleg i ens hi haurem de dedicar molt a fons en trobar solucions acordades entre les parts i per això dic que sense un acord Catalunya endins difícilment podrà haver-hi un acord Catalunya enfora.

P. I amb gent a la presó vol dir que hi pot haver un acord?

R. Ho fa més difícil. Això ja ho va dir Felipe González, que va afirmar que la presència dels dirigents independentistes a la presó no ajudava a resoldre el plet i per això hau- rem de buscar solucions entre tots.

P. La part catalana proposa un referèndum però no sabem què proposa Espanya per resoldre el conflicte...

R. El que proposa el PSOE és la declaració de Granada, una reforma federal de la Constitució. Un acord sobre autogovern i finançament i que es pugui sotmetre a referèndum. Ara bé, és evident que qualsevol independentista dirà que això no el convenç. Per tant, el problema no és que no hi hagi proposta sinó que no estem d’acord. Però el PSOE fa molt temps que ha dit què en pensa de tot plegat. I encara que és veritat que en aquests moments no hi ha una majoria al Congrés per reformar la Constitució en aquests termes tampoc existeix la majoria de dos terços al Parlament per afrontar des d’una reforma de l’Estatut fins a opcions rupturistes que haurien de tenir aquesta majoria, com a mínim. El que cal, doncs, més que demanar solucions concretes que topen amb les posicions d’uns o altres, és treballar conjuntament per tro- bar-ne una de nova.

P. Quin percentatge de votants caldria, per vostè, per poder abordar la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació?

R. Però és que nosaltres no compartim ni que la independència sigui la solució, ni tenir una societat dividida entre meitats entre guanyadors i perdedors. Preferim inver- tir més temps en trobar una proposta que susciti l’aval d’una amplíssima majoria que no pas anar a l’últim penal de l’últim partit per veure qui guanya o perd.

P. Ni amb una majoria del 55% de votants a favor del referèndum ho veuria factible, doncs?

R. No m’agrada posar xifres però quan em plantegen aquesta pregunta sempre dic que dos terços del Parlament facin una pro- posta. Això és el que diuen les nostres lleis. Si la fan s’haurà de discutir però és que els que busquen la ruptura potser els interessa molt aquesta via però som molts, potser la majoria, els qui no la volem. Per què llavors es menysté la idea de buscar un acord que no satisfarà del tot a ningú però que pot acontentar una amplia majoria?

P. Se’n penedeix d’haver donat suport a l’article 155?

R. No perquè gràcies a nosaltres es va recuperar la legalitat. Sempre es posa l’accent en les conseqüències del 155 però ningú parla de les causes que el van propiciar. Si ho hi hagués hagut una majoria que hagués decidit saltar-se la llei, si no s’haguessin trepitjat els drets de l’oposició al Parlament, si no s’hagués encaparrat la majoria a aprovar lleis il·legals fent un referèndum il·legal o declarant de forma unilateral la independència no hi hagués hagut 155.

P. Ha parlat amb el president Puigdemont des que es va exiliar a Bèlgica?

R. No.

P. I amb els presos?

R. No directament.

P. Per què no els ha anat a visitar?

R. Perquè no vull que ningú interpreti que els hi dono cap mena de suport pel que van fer. Tingui en compte que van enganyar els seus seguidors i han perjudicat tot el país. Aquí es tendeix a recordar una part de la història però no l’altra. Avui tenim una societat dividida, una economia afeblida, unes institucions deteriorades i una Lleida oblidada. Crec que ells volen que només mirem la part de la història que més o menys els pot interessar però tenim l’obligació de mirar les coses de la forma més global possible. I és que l’experiència de govern in- dependentista de la darrera dècada no ha estat bona i menys haver-se saltat la llei i la voluntat majoritària dels catalans.

P. Per què va dir la setmana passada a Lleida que els qui governen la ciutat “no saben on s’han posat”? Les seves paraules van generar moltes crítiques a les xarxes...

R. Suposo que els que se senten al·ludits no deuen estar gaire feliços d’aquestes paraules però crec que avui Lleida té un govern pitjor que el que tenia i penso que d’això se’n pot opinar, fins i tot a Lleida. Crec que molta de la gent que legítimament va fer una opció de canvi avui es troba un govern que no deixa de ser una suma de pedaços sense un projecte de ciutat i la prova és que Lleida ha perdut pes en la política catalana. Per no tenir no té ni un membre al govern. A més, si un mira les comarques que estaven en risc de despoblació els anys vuitanta i ara són les mateixes però el que sí que s’ha mantingut és que sempre han donat suport a partits nacionalistes. Potser és hora de canviar.

P. I parlant de canvis i insistint en les seves paraules sobre la Paeria... No creu que també era hora de canviar a Lleida després de 40 anys de govern del PSC?

R. Si era per tenir un millor govern sí però sí ho era per tenir-ne un de pitjor, no. Nosaltres hem proporcionat tres alcaldes a Lleida, tots amb la seva personalitat i els seus accents. El canvi és bo si és per millorar sinó millor no fer-lo.

P. Fèlix Larrosa repetirà com alcaldable?

R. Si ell vol sí, aquesta és la nostra idea.

P. Com valora les mesures del Govern per la crisi del coronavirus?

R. Tant el Govern de Catalunya com el d’Espanya prenen les decisions adequades. Certament és una pandèmia que ens afecta i ens afectarà molt i el que hem de fer és fiar-nos del criteri dels experts i de les decisions dels dos governs, que estan molt coordinades i ben lligades. Espanya té 17 sistemes de salut i s’estan coordinant molt bé i ho fan a més amb una pràctica molt federal de cooperació entre administracions.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



Articles relacionats