Lleida
19-35° C (sol)
97% 26 km/h


ONGs europees alerten a les portes de les eleccions que els drets fonamentals "continuen en risc a Europa"



Human Rights Watch (HRW) i Liberties avisen de "l'auge dels populistes autoritaris"


La Unió Europea ja no és un oasi per als drets fonamentals, segons dues de les principals ONGs del sector a Brussel·les. Drets com la llibertat d'expressió i associació "continuen en risc a l'Europa" per l'augment dels "populistes autoritaris", adverteixen a l'ACN Human Rights Watch (HRW) i Liberties de cara a les eleccions europees del pròxim 26-M. Segons aquestes organitzacions, "l'auge del discurs de l'odi i d'atacs racistes" pot impactar en els drets humans. En dues entrevistes amb l'ACN, aquestes organitzacions que treballen en el camp dels drets fonamentals han detectat retrocessos que consideren preocupants. Pel que fa a Espanya, admeten problemes, però avisen que res comparable al que es viu a Polònia o Hongria.

"Cada cop veiem que els governs intencionadament retrocedeixen pel que fa a llibertats civils i llibertat democràtiques", assegura Israel Butler, membre de l'ONG Liberties. Segons ell, aquest fenomen està relacionat amb factors com "la recessió, el terrorisme, la percepció de més criminalitat o l'increment de la immigració", així com els canvis socioculturals, que han sigut "explotats" i "tergiversats" per autoritaris populistes.

Regressions a la UE

El director per la defensa dels drets humans a Europa de Human Rights Watch (HRW), Philippe Dam, recorda que durant la darrera legislatura europea es van iniciar per primer cop a la UE dos procediments d'infracció per risc de violació de l'estat de dret a Polònia i Hongria.

En el primer cas, va ser la Comissió Europea qui va impulsar aquest procés sancionador a finals del 2017 en considerar que Varsòvia podria estar posant en risc la independència judicial al país.

Per contra, va ser el Parlament Europeu, i no la CE, qui va exigir el setembre del 2018 adoptar mesures contra el govern hongarès de Viktor Orbán, ara membre suspès del Partit Popular Europeu. Tanmateix, l'executiu de la UE havia expressat anteriorment preocupació per la "criminalització" de les ONGs que treballen amb refugiats i havia denunciat Hongria al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per incomplir presumptament la legislació europea sobre asil i retorns.

El cas d'Espanya

Butler considera que s'ha actuat de manera "políticament selectiva" en el cas de Polònia respecte al d'Hongria, però nega que la situació a l'estat espanyol estigui al mateix nivell. Si bé des de Liberties asseguren que a Espanya hi ha problemes amb "la independència judicial", "la responsabilitat de la policia quan utilitza la violència" i "les restriccions a la llibertat d'assemblea", creuen que "no són tan grans ni sistemàtiques com els altres casos".

Mecanismes d'actuació

Si bé des de HRW valoren positivament que els líders europeus "hagin tingut la capacitat i el coratge" per posar en marxa el mecanisme sancionador contra Polònia i Hongria, consideren que va ser un "fracàs" que la CE no reaccionés abans. Ara bé, Dam creu que les institucions de la UE "no haurien de ser el marc principal per protegir els drets humans". "Cal que hi hagi vies de protecció a escala domèstica", afirma.

Per la seva banda, Butler també critica que la UE hagi sigut "força lenta" a l'hora de reaccionar a Hongria o Polònia i lamenta les limitacions dels mecanismes existents, com el procediment per suspendre el dret de vot a un estat membre de la UE, que depenen molt de la voluntat política dels socis europeus. "Els governs són molt reticents a utilitzar-ho perquè els fa por que es pugui utilitzar en contra seva", explica.

Importància de les eleccions

Dam avisa que l'Eurocambra cada cop té un paper més "important i actiu" a l'hora de modificar legislacions de la UE, particularment aquelles que tenen connexions amb els drets humans. "Quan els ciutadans de la UE vagin a votar al maig haurien de pensar que qui segui al Parlament Europeu canviarà el seu futur", assegura. Segons ell, aquesta cambra ja no és "una institució marginal" i els europeus "han de pensar en els drets humans quan votin".

Així, HRW considera que la qüestió dels drets fonamentals "continuarà sent un repte important per la UE" de cara a la nova legislatura. "Si no es compleixen els principis bàsics que marquen els tractats continuaran els dubtes sobre el futur de la UE", apunta Dam.

Extrema dreta

HRW també alerta que els partits d'ultradreta defensen que "els seus propis drets poden ser implementats en detriment dels drets d'altres". "És un error", apunta.

Ara bé, per a Dam el més preocupant "és que els partits tradicionals estan caient en els arguments dels populistes i fracassant a l'hora de tenir coratge per respondre" als reptes europeus amb un "consens" sobre drets humans. "Aquests partits extremistes no haurien de ser els que porten la batuta", conclou.

Millores al sistema

Butler celebra algunes iniciatives com la proposta de Bèlgica i Alemanya per crear un sistema de "revisió mútua" entre estats sobre la situació dels drets humans a cada país. "Seria positiu si tira endavant", afirma, malgrat reconèixer que el mecanisme seria voluntari i no necessàriament implicaria sancions.

D'altra banda, també veu positiu que la Comissió Europea vulgui crear "nous instruments prometedors" com fons per a associacions civils que generin consciència sobre els drets humans i la democràcia o la vinculació del finançament europeu al respecte dels governs de la UE per l'estat de dret.

Des de Liberties reclamen però un "organisme independent que pugui realment avaluar a tothom sota els mateixos estàndards".

Refugiats i immigrants

L'altra gran "fracàs" que remarca Dam respecte als drets humans al bloc europeu ha sigut la resposta de la CE a "la necessitat de protegir els drets dels immigrants i refugiats". "Hem vist una multiplicació de les evidències d'abusos, retorns a les fronteres, violència innecessària contra els demandants d'asil", denuncia.

Per això, HRW recorda que "els drets humans s'apliquen a tots, també als immigrants". Dam defensa que la CE "hauria d'activar una resposta" quan es violin els drets humans contra immigrants i refugiats a les fronteres de la UE.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats