Lleida
7/16° C (núvols)
97% 26 km/h


Un jutjat d'instrucció admet a tràmit la querella de Torrent i Maragall pel cas d’espionatge als mòbils



Els terminals del president i el diputat del Parlament van ser atacats amb un software que només compren els estats


El jutjat d’instrucció número 32 de Barcelona ha admès a tràmit la querella presentada pel president del Parlametn, Roger Torrent, i l’exconseller i diputat d'ERC Ernest Maragall, pel cas "d'espionatge polític" dels seus telèfons mòbils, segons expliquen aquest dijous a la tarda fonts de la presidència de la cambra. Torrent i Maragall haurien estat víctimes de l'espionatge durant el 2019 dels seus terminals mitjançant l’Spyware Pegasus, de l’empresa israeliana NSO Group, que només pot ser adquirit i utilitzat per estats. El cas el van fer públic el 14 de juliol els diaris 'The Guardian' i 'El País', i ho van confirmar les empreses Whatsapp i el grup d'investigació Citizen Lab.

L’atac va produir-se l’any 2019 aprofitant una vulnerabilitat de Whatsapp a 1.400 persones arreu del món, i permet accedir a totes les dades i missatges del mòbil, a més d’activar el micròfon i la càmera de manera remota. Es tracta d’un programa que s’utilitza en la lluita contra el terrorisme i el narcotràfic, que ha estat denunciat múltiples vegades per organismes internacionals de defensa dels drets humans per la seva utilització "abusiva i injustificada" contra activistes, polítics, advocats i periodistes.

Torrent va afirmar el mateix dia que va sortir a la llum que el cas demostra que “a l’Estat es practica l’espionatge polític” per “perseguir la dissidència” en el marc d’una “causa general contra l’independentisme”. Torrent va instar el govern espanyol a investigar els fets, i ho va refermar en una conversa telefònica amb la ministra de Defensa, Margarida Robles, de qui depèn el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI).

A més, juntament amb Maragall, va informar de l’atac a instàncies internacionals com Amnistia Internacional, el relator de les Nacions Unides sobre llibertat d’expressió o la comissària pels Drets Humans del Consell d’Europa, amb qui Torrent s’hi va reunir durant el període en que va ser víctima de l’atac. En paral·lel, s’han impulsat diverses iniciatives parlamentàries al Parlament e Catalunya, al Congrés i al Parlament Europeu.

El 28 de juliol, el Parlament va presentar una denúncia per investigar el cas, i dos dies després, Torrent i Maragall varen presentar la querella que ara ha estat admesa a tràmit.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats