Tot i que em mantinc volgudament poc activa a les xarxes, les segueixo. M’agrada l’anàlisi i interrogar-me sobre els efectes i les dinàmiques (in)comunicatives que (re)produeixen. En un món creat a cop de superficialitat, gestos i somriures impostats, on tot, i tothom, es mesura a ritme de likes, fa temps que em pregunto: què significa un like, en realitat? Quan el posem, què volem dir? Sempre positiu com deia aquell? Què és el que ho és realment? La persona que hi ha darrera? Potser no la coneixem. El missatge? Tot sencer o part? El comentari? La foto o el meme? O les dos coses? Observem Twitter, Instagram, Facebook… les notícies plenes de cors, likes, compartides. Una festa major, una conferència, desnonaments, gossos abandonats, morts a la carretera, accidents, denuncies de violacions, focs per la calor…tot acaba el dia carregat de dits grossos cap amunt… Vol dir que qui els posa li agrada la violència? Que hi hagi accidents i morts? Que troba positiu que el foc cremi cases? Espero que no. Però els likes hi són, sense matisos. Hem pensat en què volem expressar abans de clicar? Probablement no. Però continuem clicant. El cas és sumar “m’agrada”. Tot o res. Per pensar.
Des del 2018 que no havia tornat a pujar a l’ermita de Sant Joan de Montblanc o de la Muntanya....
Llegir més
