Que tingueu sort

Com que de campanyes ja n’he seguit unes quantes sé el pa que s’hi dona en aquests dies frenètics pels candidats. Debats, mítings, porta a porta, passejades pels mercats, entrevistes i mil-i-una coses més són les que han hagut de fer aquests dies els nostres alcaldables. Els temps han canviat molt des d’aquelles primeres campanyes de finals dels setanta que tant bé va retratar Miguel Delibes a El disputado voto del señor Cayo. Ara el món s’ha accelerat i els resultats no són ni de bon tros tant estàtics com havien estat entre els anys vuitanta i noranta, quan hi havia polítics que guanyaven eleccions sense baixar de l’autocar (tothom que hi posi el nom que vulgui). Deia que de campanyes n’he vist moltes i de propostes inèdites també, com la del riu navegable que proposava l’Isidre Gavín i que ara, en plena sequera, hauria caigut en el col·lapse. Però en l’àmbit fluvial la palma se l’emporta el germà de Santiago Rusiñol, que quan es presentava de diputat a Corts va prometre un pont als habitants de la seva circumscripció electoral. Li van dir: “Però si no tenim riu!” I ell va respondre: “Doncs us farem un riu”. Això sí que era fer política. Res més. A reflexionar i candidats i candidates que tingueu sort.