I una altra pregunta volgudament impertinent: ¿a qui se li acut armar un debat de Cultura a la seu d’un orfeó? Els orfeons són per cantar tots a una, oi? ¿Hi ha debat cantant al·leluies? Als genis de l’Associació Professional de Gestors Culturals de Catalunya els va semblar oli en un llum. El 2015 aquest APGCC era combatiu, popular, portava el debat de cultura als barris, concretament a una cafeteria de Cappont. També hi vàrem estar i podria reproduir el Tarde, querido! que vaig perpetrar aleshores per relatar aquest debat del 2023. Un debat avorrit per insuls, insuls per repetitiu, repetitiu per tecnòcrata, tecnòcrata per fòssil, fòssil per previsible, previsible per…
Pel que fa als sis assistents professionals (5 polítics i 1 política), oblido, de moment, consignar cognoms i sigles. Tampoc no cal fer llenya. No hi eren els que hi havien d’estar, ni estaven els qui hi havien de ser. Per allí, i mig d’incògnit, Antoni Llevot, antic regidor del ram; també però menys camuflat, Jesús Navarro, perenne director del Morera, deixant-se veure per qui l’havia de veure, així que rutllant va tocar el dos aviat; Pep Tort feia que escoltava tot consultant el mòbil a falta de mòbils engrescadors. No hi era la Margarida Troguet, vicepresidenta del CoNCA, julivert de totes les salses culturalistes; també vaig trobar a faltar els col·legues de la premsa escrita i audiovisual que ni se’n van fer ressò, esclar, l’endemà. Mentrestant, els ponents s’anaven passant la pilota i les notes educadament i exquisida…
¿Se’n recorden del títol d’aquest article? Doncs sí. Resulta que algú va desafinar a l’Orfeó. El cantaire dissonant, incisiu, Alfred Sesma, qui, tot i anant de Comú, va ser els menys comú de tots. Amb rialla i bon semblant, el Sesma no perd l’esma i desafia la UNESCO amb el ditxós rotllo del patrimoni, vol saber el número de visitants als museus locals, incrementar el pressupost de cultura a bots i barrals, que llibreries i cinemes siguin equipaments culturals, deixant al descobert (el rei va despullat) allò del Magical, mag que costa un dineral i ni fu ni fa. Resumint: la Cultura segueix i seguirà sent la Ventafocs del conte. Enguany, ves per on, havent estat a l’Orfeó, a la Cultura l’han convertida en tràgica Eurídice, condemnada in saecula saeculorum a l’Infern de la Inoperància. Ni tan sols al Purgatori redemptor. On ets Dante Alighieri?
