Mentre sosté una cigarreta entre els dits amb què acaricia la seva guitarra, assegut a la butaca del seu estudi, Quico Pi de la Serra, el més veterà dels cantautors de la Nova Cançó en actiu, que avui fa 80 anys, assegura que no pensa a retirar-se i que cantarà “fins que pugui”.
El cantautor, que va néixer en plena postguerra un 6 d’agost del 1942 al bulliciós barri barceloní de Ciutat Vella, on encara resideix, va explicar que mai no li ha donat gaire importància a l’edat: “Diuen que no sembla que tingui 80 anys, però no importa perquè els tinc igualment”. Pi de la Serra confessa que no li agrada gaire celebrar el seu aniversari, però opina que 80 anys “són bastants”, encara que “no els visc gaire ni és una qüestió que vulgui dissimular”. Després de més de 50 anys de trajectòria, el que és un dels pares de la Nova Cançó recorda el primer contacte amb la música: “Algú em va fer escoltar el cantant Big Bill Broonzy, a qui considero el meu mestre, i em va deixar tan impressionat que vaig voler imitar-ho i vaig començar a tocar les seves cançons”.
El també guitarrista, que no s’identifica com a tal malgrat que, segons apunta, “diuen que no toco malament la guitarra com a cantautor”, va començar la seva carrera artística el 1962 quan es va incorporar al grup de cantants en llengua catalana Els Setze Jutges, que versionaven temes de cantants francesos de l’època, especialment de George Brassens, un dels referents de Pi de la Serra. Poc després del seu debut, el conegut com a ‘bluesman’ català va formar amb uns amics Els 4 gats, un grup que combinava el rock i el ‘blues’, encara que actualment aclareix que les seves cançons “no són blues”.
El cantautor compta amb una discografia de 26 discos, el més recent d’ells, llançat el 2020 a partir d’un encàrrec del festival BarnaSants, Cançons de Combat, un recopilatori dels seus temes més “combatius”, entre els quals hi ha cançons com La cultura. Pi de la Serra ha cantat sempre exclusivament en català, excepte el tema Per trobar el camí, cal ser fràgil i fort, no cal témer-lo al destí, ni a la vida, ni a la mort, que tracta sobre “el camí d’un”, i que va compondre en castellà després d’una “pràctica interna”, que va realitzar per cuidar la salut “interior”. El cantant es descriu a si mateix com una persona tímida, encara que la seva feina “no entén de timidesa”, i per això, quan puja a l’escenari aquesta timidesa desapareix perquè “estic interpretant un personatge”, sosté.
Pi de la Serra, assegura que als 80 anys continuarà “transmetent, alertant, explicant, ensenyant i descobrint” a través de la seva música de combat.
