L’arquitecte Ricardo Bofill, considerat un dels urbanistes catalans més influents i reconeguts de l’àmbit internacional va morir ahir als 82 anys.
Nascut a Barcelona el 1939, es va formar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), que el va nomenar doctor honoris causa el setembre passat. Bofill va impulsar un miler de projectes en una quarantena de països, com el Teatre Nacional de Catalunya, el santuari de Meritxell a Andorra, la terminal 1 de l’aeroport de Barcelona, el Parque Manzanares de Madrid, l’Hotel Vela, la seu corporativa de Shieido Ginza o la de Cartier a París. El comiat públic tindrà lloc el 26 i 27 de gener al Taller d’Arquitectura, on amics i admiradors podran retre-li un homenatge.
En plena dictadura, Bofill va ser expulsat el 1957 de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura per la seva militància política, ja que era membre del PSUC. Va ser aleshores quan va marxar a Suïssa per continuar els seus estudis a la Universitat de Ginebra, on es va graduar. El 1963 funda el Taller d’Arquitectura amb un equip multidisciplinar format no només per arquitectes, sinó per altres professionals i artistes, com el crític literari Salvador Clotas, el poeta José Agustín Goytisolo o l’economista Julia Romea. Des dels conjunts d’habitatges col·lectius dels primers anys, com els reconeguts Walden 7 i la Muralla Roja, fins a infraestructures com la nova terminal de l’Aeroport del Prat, la Universitat Mohammed VI amb seus a Ben Guerir i Rabat, Ricardo Bofill va destacar per qüestionar l’arquitectura des de la base. Entre el seu llegat també hi ha la seu d’INEFC, els jardins del Túria de València, el Citadel Center de Chicago, el barri d’Antigone de Montpelier, o el Casablanca Twin Center, a la ciutat marroquí de Casablanca. Durant la seva trajectòria, Bofill va rebre nombrosos premis, com la creu de Sant Jordi l’any 1993. S’hi sumen el Vittorio de Sica Arquitectura Prize i la distinció honoris causa per les universitats d’Hamburg, a Alemanya, i Metz, a França. A més, va ser guardonat per l’Ordre des Arts et des Lettres de París, a França; l’Académie Internationale Philosophie de l’Art de Berna, Suïssa, l’American Society of Interior Designers de Nova York.
El món polític, cultural, universitari i de l’arquitectura va mostrar el condol per la mort de Ricardo Bofill. Des del president de la Generalitat i la consellera de Cultura al TNC o diferents universitats, les xarxes socials es van omplir des d’ahir a la tarda de missatges en record seu. Tots plegats van destacar una obra que ha transcendit internacionalment i que va explorar nous llenguatges en la seva disciplina. També va destacar-se que va situar Barcelona entre les ciutats líders en arquitectura moderna i contemporània. Assumpció Puig, degana del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, va assegurar que Bofill “és i serà sempre un referent”, i va subratllar que és “un altre dels grans noms de l’arquitectura catalana contemporània, amb obres arreu del món”.
