Rússia ha respost a l’anunci dels 8.500 soldats en alerta per part dels Estats Units amb imatges de maniobres militars en algun punt de la frontera oest, un districte que va des de la frontera amb Finlàndia fins a la d’Ucraïna.
Mentre Washington i l’OTAN reforcen les posicions, les forces armades russes envien un missatge no verbal desplegant-se per tota la franja oest del país. Més de 60 avions de combat, entre caces i caces bombarders, han participat en exercicis aeris a la província de Crimea, antiga regió ucraïnesa annexionada el 2014, i les regions de Rostov i Krasnodar, pròximes a Ucraïna.
Els Estats Units han qualificat aquests exercicis militars de “preocupants”, tot i que Rússia assegura que, quan acabin, les tropes tornaran a les seves bases permanents. De cara al mes que ve, hi ha previstes maniobres conjuntes entre Rússia i Bielorússia, que començaran el 10 de febrer i acabaran el 20.
Mentrestant, Occident insisteix que la solució preferida és la diplomàtica. Tanmateix, els Estats Units continuen fent arribar armament a Ucraïna i asseguren que els més de 8.000 soldats no són per enviar-los unilateralment, sinó per si cal reforçar els efectius de l’OTAN a Europa.
Els Estats Units han volgut donar una imatge d’unitat amb els aliats anunciant un “acord” amb els socis de l’Aliança Atlàntica sobre el fet que “hi haurà greus sancions econòmiques” si Rússia envaeix Ucraïna. “Les accions poden no ser idèntiques, però estarem units i les respostes seran fortes i severes”, ha dit la secretària de premsa de la Casa Blanca, Jen Psaki.
Clima de normalitat a Moscou
A la capital russa, l’ambient al carrer no és el d’una guerra immediata, ni de bon tros. A Moscou es viu amb normalitat i les notícies sobre l’escalada de tensió amb Ucraïna no encapçalen els diaris ni obren els informatius de les televisions russes.
La principal figura política russa, el president Vladímir Putin, no fa cap referència al conflicte amb Ucraïna mentre tothom està pendent de quin serà el seu pròxim moviment. Putin manté l’agenda i no ensenya les cartes.
Albares aposta pel diàleg però avisa Rússia que no es negocia “sota amenaça”
El ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha defensat que La Moncloa continua apostant per la via del diàleg per resoldre la crisi amb Ucraïna, tot i que ha assenyalat que hi ha algunes “línies vermelles” que no es poden acceptar, una de les quals és negociar “sota amenaça”.
En una compareixença d’urgència al Congrés dels Diputats, Albares ha demanat “unitat” de tots els grups parlamentaris, com la que hi ha a la UE i l’OTAN, al voltant del que ha qualificat com les quatre D: “diplomàcia, desescalada, distensió i dissuasió”.
Segons el ministre, el desplegament de més de 100.000 militars russos a la frontera amb Ucraïna “no es justifica per motius defensius” i les demandes en matèria de seguretat formulades per Moscou pretenen “aïllar Ucraïna d’Occident i bloquejar l’ampliació de l’OTAN”:
“Rússia no pot pretendre que acceptem la limitació de la sobirania dels estats d’Europa Central i Oriental”
França i Alemanya fan una crida a la desescalada
El diàleg és també l’aposta de França i Alemanya, tal com han escenificat el president francès, Emmanuel Macron, i el canceller alemany, Olaf Scholz, en una trobada a Berlín.
Les dues potències europees han fet una crida a la “desescalada” i a esgotar tots els possibles formats de diàleg amb Moscou, ja sigui el Consell OTAN-Rússia, el fòrum ofert per l’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE) o el Procés de Normandia que agrupa Berlín, París, Moscou i Kíev.
Macron, que el dia 28 conversarà per telèfon amb Putin, ha sentenciat que “les converses amb Rússia sempre són difícils” i ha assegurat que el país està “a punt de convertir-se en un poder de desequilibri al Caucas, les fronteres d’Europa i altres regions”. És per aquest motiu, però, que el president francès ha defensat que és necessari mantenir el diàleg i, així, “evitar malentesos”.
Per la seva banda, Scholz ha dit que les diverses parts estan fent “tot el possible” per trobar una sortida a una situació “difícil” a través de “converses i negociacions”. El canceller alemany ha reiterat un cop més la negativa a enviar armes a Ucraïna, però ha assenyalat que han donat suport financer a Kíev i ho continuaran fent.
La incertesa sobre Ucraïna, afegida a la inflació desbocada i a l’explosió de contagis amb la variant òmicron, ha fet que l’economia global comenci el 2022 en una posició més dèbil de l’esperada. Per aquest motiu, el Fons Monetari Internacional ha rebaixat les perspectives de creixement que havia fet per a aquest any.
