Lleida
20-32° C (sol i núvols)
97% 26 km/h


Les persones amb discapacitat física rebran fins a 2.520 euros mensuals per a contractar un assistent personal



El Govern impulsa aquesta figura professional per potenciar l'apoderament dels beneficiaris


Les persones amb discapacitat física i sordceguesa rebran a partir del 2020 una prestació de fins a 2.520 euros menys als per a contractar un assistent personal, que l'ajudarà a realitzar les activitats que faria en absència de limitacions funcionals. En una nova regulació que ha impulsat el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, en col·laboració amb el sector a través d'ECOM, es vol impulsar aquesta figura professional per tal de promoure l'autonomia de les persones amb diversitat funcional.

Segons ha explicat el conseller Charkir El Homrani, és un ''paradigma diferent'' per atendre les persones, deixant de banda la visió ''institucionalitzadora'' per treballar l'autonomia de la persona i dret a ''tenir i desenvolupar'' un projecte vital.

Actualment, tot i que la figura està inclosa a la llei de la dependència, només hi ha una seixantena de beneficiaris dels sistema que disposen d'un assistent personal. Són els usuaris de la prova pilot en marxa des del 2007 que amb l'ordre que entrarà en vigor el gener del 2020, se li dona una caràcter d'estabilitat. Pel conseller és un canvi de paradigma que vol treballar l'autonomia de les persones amb discapacitat i facilitar-los poder 'tenir les regnes'' de la seva vida. 

L'ordre fixa un màxim de 2.520 euros per a persona, que haurien de cobrir 140 hores setmanals d'assistent personal, a 18 euros/hora. El servei que pugui necessitar cada persona el farà un equip de valoració en funció de la renda, del grau de dependència i de les pròpies preferències. Es calcula que pot arribar als 4.500 catalans que tenen una discapacitat de tercer grau, i als 5.500 de segon grau, tot i que la gran major part d'aquest ''univers'' ja disposa d'ajuts del sistema de la dependència que també seran tinguts en compte a l'hora de la valoració. La contractació de l'assistent anirà a càrrec de l'usuari. La primera fase del projecte cobrirà les persones, d'entre 6 i 64 anys, que hagin estat valorades amb un grau III de dependència i l'any seguit, a les valorades amb un grau II.

L'assistent personal és un servei pensat per a les persones que necessiten el suport d'algú per realitzar les activitats que faria si no tingués limitacions funcionals. Per tant, està orientada a accions molt diverses que dependran de cada persona, i que poden estar relacionades amb la higiene personal, l'alimentació, les relacions socials, la família, l'educació, el treball, o altres. 

El Homrani ha assegurat que el programa dona als usuaris la possibilitat d'escollir quin tipus de servei utilitzar i per tant, els dona ''autonomia'' i ''apoderament''. A més, destaca que amb l'ordre del Departament s'incorporarà altres elements que fins ara no existien com és la formació, més enllà d'una visió sociosanitària. A més a més, es preveu que s'iniciï també una prova pilot amb les persones amb discapacitat intel·lectual, Per El Homrani, hi haurà molta diversitat de situacions, però ha explicat que es treballarà amb les entitats, en aquest cas, DINCAT, amb l'objectiu de complir la convenció de drets de les persones amb discapacitat de l'ONU.

Pel titular d'Afers Socials, el pressupost no és problema perquè l'ordre entrarà en vigor l'any vinent com un ''element clau'' dins el sistema, ja que considera que ''en el fons'' s'utilitzaran els mateixos recursos des d'una altra perspectiva que deixa la persona ''al centre'' amb capacitat de decisió. 

El Homrani creu que s'haurà de fer una campanya per conscienciar els usuaris, i que es veurà diferències per l'edat de les persones beneficiàries. Considera que quan fa molts anys que tens una resposta institucionalitzadora, el canvi de model ''és molt més complicat''. Per això, creu que per a les persones joves serà una bona solució. 

En unes línies similars s'ha pronunciat el president d'ECOM, Antonio Guillén, que ha destacat que aquest assistent personal és una bona oportunitat per gaudir ''d'autonomia i llibertat'', però que pot generar certa reticència entre les persones més grans per la ''por''. ''No anem en contar de ningú'', ha dit Guillén, sinó ''a favor de les persones amb discapacitat'', i per això creu que hauran de fer ''campanya'' al mateix temps que demana la prescripció dels serveis socials. Per Guillén, les persones amb discapacitat poden tenir una actitud ''a la defensiva'' de ''protecció'' de la persona en àmbits familiars i socials, per no trencar el ''confort'' que els dona aquesta situació, i no haver de decidir el seu dia adia. Per això, creu que no serà fàcil que la gent ''faci el pas'', però confia que la gent s'hi anirà afegint mica en mica. 

El 75% dels catalans amb mobilitat reduïda necessita ajuda per sortir de casa

Tres de cada quatre catalans amb mobilitat reduïda necessita ajuda per sortir de casa seva i més de 7.000 de 350.000, un 2%, no ho fa mai. Un 39% d’aquest grup social a Catalunya passa molts dies sense sortir de casa, sent un dels principals motius la falta d’accessibilitat de l’immoble en el qual resideixen. De fet, el 30% considera que si el seu edifici estigués més adaptat a les seves necessitats, sortiria amb més freqüència de casa, un percentatge que es duplica en el cas del 18% de les persones amb mobilitat reduïda que resideixen en edificis sense ascensor.

Aquestes són algunes de les principals conclusions de l’estudi 'Mobilitat reduïda i accessibilitat a l’edifici', elaborat per la Fundació Mutua de Propietarios en col·laboració amb la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) amb l’objectiu de conèixer la situació en la qual viuen els 7.052 catalans que tenen mobilitat reduïda 1. 

Segons l’informe, les limitacions de mobilitat provoquen, principalment, una dificultat per desplaçar-se dins i fora de casa, i per aquest motiu, les carències en matèria d’accessibilitat dels immobles han propiciat que un 20% de les persones amb mobilitat reduïda a Catalunya hagin hagut de canviar alguna vegada de domicili per aquest motiu. 

L’estudi estableix una clara relació entre la falta d’autonomia i l’estat d’ànim. En concret, un 60% de les persones amb mobilitat reduïda se senten malament amb elles mateixes, una percepció més accentuada entre les persones més grans de 70 anys, que, a més, són les que en major mesura afirmen quedar-se molts dies sense sortir de casa. 

Escales i portal són els espais dels edificis que produeixen limitacions més grans a les persones amb mobilitat reduïda. En concret, les escales provoquen que el 79% d’aquestes persones no es puguin moure de manera lliure, seguides de l’accés del carrer al portal (34%), o al mateix portal (27%), que també representa una barrera dins de l’edifici. A més, les principals millores que es farien en l’edifici són la instal·lació d’un ascensor, pels qui no el tenen, i les portes automàtiques.

Per tractar de solucionar aquesta situació, els principals recursos utilitzats pels catalans amb mobilitat reduïda són l’ajuda de familiars i amics (73%). Així mateix, un 26% compta amb personal professional de suport i un 24% rep ajudes econòmiques, tot i que un 7% assegura que no rep cap ajuda.

“A vegades, la llar es converteix en una presó per a les persones amb mobilitat reduïda, donada la dificultat per poder entrar o sortir, trobant-nos amb persones presoneres a la seva llar per falta d’accessibilitat al seu edifici”, afirma la directora de la Fundació Mutua de Propietarios, Laura López Demarbre. Per la seva banda, el president de COCEMFE, Anxo Queiruga, destaca que “és imprescindible que les persones amb discapacitat siguin autònomes perquè puguin participar en igualtat de condicions i exercir el seu dret a l’educació, a l’ocupació o l’oci”.

L’estudi assegura que un 61% dels enquestats catalans tenen problemes de mobilitat sense ser usuàries de cadira de rodes, bé perquè utilitzen algun tipus de sistema de suport (crosses, bastó o caminador) o simplement perquè deambulen de forma inestable; i que el 37% utilitza cadira de rodes manual o elèctrica. “La importància d’aquesta dada rau en que si la persona propietària és usuària d’una cadira de rodes, la necessitat es detecta d’una forma més clara. Tanmateix, ens trobem amb persones més grans o persones amb discapacitat orgànica que no poden baixar les escales, davant la negativa de les comunitats de veïns, que no detecten la necessitat immediata”, explica Queiruga.

Ajudes per obres a les comunitats de veïns

La normativa vigent atribueix a les comunitats de propietaris la responsabilitat de garantir l’accessibilitat en l’edifici. En aquest punt, l’estudi detecta que les comunitats amb major nombre de veïns són les que, en menor mesura, han realitzat accions a favor de l’accessibilitat, “posant de manifest la complexitat que representa sol·licitar ajudes en edificis amb un nombre elevat de veïns, on influeix la negociació i la corresponsabilitat d’un nombre important de persones que no sempre estan sensibilitzades amb els problemes de mobilitat reduïda”, afirma López Demarbre.

Per aquest motiu, la Fundació Mutua de Propietarios i COCEMFE reclamen la creació d’un Fons Estatal per l’Accessibilitat Universal, remarcant que “és imprescindible que s’estableixin ajudes específiques per a totes les comunitats veïnals que han d’afrontar obres d’accessibilitat per garantir el dret a una vida independent”.

I és que, d’acord amb un estudi anterior de la Fundació Mutua de Propietarios, només un 0,6% dels 9,8 milions dels edificis d’habitatges a Espanya compleixen els criteris d’accessibilitat universal, tot i que el 2017 va finalitzar el termini perquè les comunitats de propietaris complissin amb els requisits d’accessibilitat universal inclosos a la Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat.

En termes d’ajudes econòmiques a l’accessibilitat, només un 7% dels edificis on viuen persones amb mobilitat reduïda manifesten haver rebut alguna ajuda per millorar la seva accessibilitat. Tanmateix, un 24% dels consultats assegura haver demanat a la comunitat de propietaris alguna adaptació, de les quals, s’han atès poc més de la meitat. A més, l’estudi senyala també que, malgrat puguin ser qui més ho necessiten, la gent gran és la que en menor mesura sol·liciten aquestes adaptacions als seus edificis.

No obstant, les noves tecnologies també estan jugant un paper positiu en la realització de les tasques habituals: un 48% assegura que les utilitza per a les seves gestions i un 21% per realitzar compres per internet. No obstant això, es percep en l’estudi una bretxa digital que afecta els més grans de 60 anys i als que viuen en zones geogràfiques amb serveis digitals menys desenvolupats.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats