Lleida
20/37° C (sol i núvols)
97% 26 km/h


Rafael Rosell: “La biologia molecular permet un millor tractament del càncer”



És el president de l’Institut Oncològic Dr. Rosell


P. Fa uns anys vostè es queixava de la manca de laboratoris genètics per fer tractaments personalitzats de càncer. El seu Institut Oncològic és la resposta?

R. La medicina del càncer ha evolucionat de forma molt ràpida en els últims 15 anys. Ara disposem d’un nou arsenal terapèutic amb diversos fàrmacs que s’administren per via oral en forma de pastilles o càpsules amb molta eficàcia en múltiples subclasses de càncer de pulmó. El nostre Institut Oncològic i Pangaea es va establir fa 12 anys amb l’ànim de donar respostes i solucions als problemes dels pacients mitjançant l’aplicació de diagnòstic molecular i tractaments intel·ligents més que convencionals. Per tant, va ser un avenç en el temps i puc afirmar que el model és ara per ara l’òptim. Per fortuna, en l’àmbit nacional i internacional les directrius de tractament dels tumors i en particular en càncer de pulmó són una pràctica comuna en la majoria dels serveis d’Oncologia Mèdica.

P. En aquests anys de funcionament, de què està més satisfet i en quines mancances treballan per millorar l’atenció oncològica?

R. Les virtuts dels avenços en la biologia del càncer, tant en coneixement com en tecnologia, permeten treballar amb més intensitat i eficàcia a nivell d’investigació i per descomptat comporten una medicina més dedicada al pacient, més personalitzada i amb més exactitud. En molts casos vam aconseguir resultats molt positius, en termes de benestar, seguretat i amb l’augment clar en la supervivència. És un alleujament poder aportar solucions en molts casos de malalts. Per contra, les limitacions són les inherents a qualsevol sistema de recerca, és a dir, la manca de finançament.

P. El seu institut atén a pacients derivats d’hospitals. Ens pot explicar com funciona?

R. El nostre Institut Oncològic disposa de serveis en diversos hospitals que s’engloben dins del grup Quirón, com ara Quirón-Dexeus, General de Catalunya, Sagrat Cor i altres. El sistema atén els pacients amb sistema sanitari de cobertura per mútues i no inclou el sistema de la Seguretat Social. És un model eficaç, que disposa d’assaigs clínics, la qual cosa permet la gratuïtat assistencial. Els assaigs clínics són un model d’excel·lència pel que fa a la pràctica clínica assistencial, que està molt reconeguda en el sistema públic i en el grup Quirón. En el nostre cas, l’assaig clínic amb fàrmacs eficaços encara no comercialitzats ofereix les màximes garanties de tractament òptim i obert a qualsevol pacient.

P. Pel que fa a Lleida tenen cap acord amb hospitals per poder atendre els seus malalts? R. No, tot i que seria desitjable per la proxi-mitat i és una aspiració que està en l’ànim de tots els centres oncològics. Per exemple, a Colònia hi ha un Centre d’Oncologia Integral amb connexions i relacions molt extenses, principalment amb Bonn. Per la seva banda, el nostre sistema públic compta amb l’Institut Català d’Oncologia (ICO) que des de fa molts anys va tenir la visió d’oferir una xarxa assistencial d’excel·lència assistencial que abasta la major part del país. L’ICO és un model ben establert i lloable del qual encara participo com a emèrit.

P. El càncer té molt mala premsa, oi?

R. El càncer és una malaltia que fa por, cert. Però val a dir que moltes vegades podem proporcionar solucions que són completes a llarg termini. La malaltia la vam estudiar al laboratori en línies humanes de càncer que es mantenen vives en cultius cel·lulars i serveixen per observar el creixement de les colònies de tumors. Aquí veiem com responen als tractaments, com canvien les mutacions, com podem revertir els mecanismes de resistència, com intenten sobreviure les cèl·lules canceroses a tots els tipus de tractament, com ens enganyen i com les combatem una i altra vegada per aniquilar-les. La tecnologia de laboratori és molt manual i requereix molta feina de l’investigador, gràcies a la qual podem traçar les vies i circuits que segueixen les cèl·lules tumorals per fer-se re-sistents i també per on es desvien per fugir.

P. Segur que es fa molta investigació oncològica, però potser el problema es traslladar els coneixements al tractament clínic, oi?

R. Ben cert. Els nostres grups treballen incansablement per poder fer útil les troballes de laboratori i poder-los traslladar a la clínica. Tenim alguns exemples de la feina de laboratori en un tipus de càncer de pulmó amb mutacions del gen EGFR i vam descobrir l’efecte d’una vacuna anti-EGF. En aquests moments estem culminant un assaig clínic en pacients que s’han tractat amb una vacuna. Esperem anunciar aviat els resultats.

P. La quimioteràpia és el tractament més habitual, però també és el més primitiu. No avancem prou?

R. La quimioteràpia té més de 60 anys, però encara és útil i crec que serà sempre vigent. Algunes vegades ens serveix a manera de crosses per al tractament, i en combinació amb la immunoteràpia és un nou model estàndard de tractament. També s’estan descobrint aspectes nous d’alguns dels fàrmacs que s’usen en la quimioteràpia. Per tant, sí que s’avança i prova d’això és la immunoteràpia que es va iniciar el 2012 i que s’aplica en la majoria de tumors.

P. La prevenció, com sempre, és molt important oi?

R. Sens dubte, però la qüestió és què cal prevenir. En molts casos de càncer es presumeix que el desenvolupament ja s’origina en la infància amb fenòmens d’alteracions de cromosomes, cataclismes (cromotripsis). És un camp d’investigació on es treballa de forma intensa en la predicció per mitjà d’estudis en l’anàlisi de l’ADN circulant a la sang. Pangaea Oncology , per exemple, té diversos programes en càncer de pulmó que inclou l’examen en biòpsia líquida de diferents tipus de gens i formes de RNA. També hi ha un programa de predicció de risc de càncer de pulmó en rentats broncoalveolares.

P. L’actual pandèmia de la Covid-19 ha perjudicat els malalts de càncer? En quina mesura?

R. L’epidèmia de la Covid-19 ha recaigut en molts metges, també del nostre centre. Molts d’ells han patit la malaltia, però mai s’ha deixat d’atendre els pacients. Aquest és un principi universal perquè forma part del caràcter de ser metge, que se centra en el servei públic. Per això, hi ha hagut una preocupació internacional en atendre el més correctament possible als pacients de càncer i també a aquells malalts que van tenir la Covid-19 i als seus cuidadors.

P. La mort de personatges tan coneguts com Pau Donés o Rosa Maria Sardà afecta els pacients de càncer? De quina manera?

R. Són casos molt recents, de gran reflex en els mitjans de comunicació i que lògicament ens entristeixen. Però no li sabria dir de quina manera afecta els malalts. Això és molt personal. Crec que el vigor i la confiança en la qualitat de l’atenció oncològica i la millora en els resultats donen més confiança als pacients i poden afrontar aquestes notícies com una cosa sens dubte trista, però que no els afecta en la seva lluita personal.

P. Manca inversió en investigació? Com valora la implicació de la indústria farmacèutica i dels governs, en general, i de l’espanyol en particular?

R. En general la situació de la investigació bàsica o de laboratori és crítica i en el meu cas diria que molt crítica pel que fa a la investigació en el meu laboratori de l’Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol (IGTP) de Badalona. L’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) presta una generosa ajuda a molts grups de recerca, però en general és massa difícil o impossible, al menys en la meva experiència, trobar recursos. En altres països les donacions de particulars o de bancs són molt importants per al sosteniment de la investigació. Des del meu punt de vista i, en general, crec que no hi ha una percepció clara del que és i significa la investigació de laboratori en càncer.

P. Quins avenços en el tractament ens depararà el futur a mitjà termini? Cal ser optimistes?

R. Sens dubte, com un tsunami, que vénen impulsats per les indústries farmacèutiques. En tot cas, es necessiten reajustaments, que es traduiran en una nova onada d’avenços, en part per l’aprenentatge de saber combinar fàrmacs (moltes vegades per via oral) per millorar l’eficàcia i la supervivència, com ja hem après en el laboratori a l’estudiar múltiples tipus de cèl·lules tumorals en cultiu. Pel que fa a ser optimistes, això no està a les meves mans. Tots, institucions i societat, haurien de ponderar si hi ha motius per ser optimistes. Però tot i les adversitats i de les limitacions, el metge és en general optimista i pròdig, a l’igual que l’investigador de laboratori. El lema que penso que està molt arrelat i que és comú és la persistència en el treball i l’atenció als pacients amb dedicació i alegria.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



Articles relacionats