La nit electoral del 2019 ERC va guanyar les eleccions per la mínima després de 40 anys de victòries socialistes. Miquel Pueyo (Lleida, 1957) aspira a revalidar el resultat i a poder tornar a governar la Paeria durant els pròxims quatre anys.
És l’últim cop que es presenta?
Sí. Jo sempre he dit que no vull convertir-me en un polític professional i un període de set o vuit anys en una responsabilitat política és suficient per mi i per la ciutadania i, en el meu cas, això em permet el retorn a la docència.
Si repeteix com a alcalde acabarà el mandat o deixarà pas a la Jordina Freixanet?
Un compromís és un compromís i el meu és per tot el mandat. Ara bé, després hi pot haver altres factors, com el de la salut, que et poden fer canviar.
Si pogués tornar enrere posaria l’alberg de Pardinyes en un altre lloc?
En cap moment vaig optar per Pardinyes sinó que vaig demanar als serveis d’urbanisme que busquessin solars de propietat municipal no massa allunyats del centre amb alguna parada d’autobús a prop. En van posar un sobre la taula a Pardinyes, que després vam canviar per blindar el terreny on hi havia d’anar la residència. Ara tornaria a seguir el mateix procès perquè crec que quan faci dos anys que l’ECMU funcioni acabarà formant part de la normalitat del barri igual que una escola o un centre sanitari.
Josep Maria Baiget va posar en valor que feu un alberg per gent que ni coneixeu ni us votaran mai. Però Pardinyes sí que vota. Ha valgut la pena tot plegat?
En política hi ha decisions més agraïdes que altres i, fins i tot, de perjudicials en termes electorals però la maduresa d’assumir un càrrec com el d’alcalde implica prendre les decisions més fàcils i les que no ho són tant.
Aquest mandat no hem vist Torre Salses. Creu que el veurem el pròxim si governa el PSC?
L’únic que puc dir és que en un parell de juntes de govern després de les eleccions municipals del 2019 el PSC va mantenir una complicitat activa amb el projecte de Promenade. Quan ens han demanat un document, que lògicament els hem facilitat, al cap de deu minuts l’han tingut els advocats de Promenade i estic convençut, perquè Larrosa ho ha dit, que ells creuen que Torre Salses és un bon projecte per Lleida i em penso que farien tot el possible perquè tirés endavant. Tot i això he de recordar que en aquests moments no té llicència comercial amb la qual cosa la seva imminència és molt relativa.
Torre Salses està parat però el Pla de l’Estació avança molt lentament. Per què costa tant tirar-lo endavant?
L’any 2003 o 2004 se’n va començar a parlar i hi va haver algun viatge a Madrid de l’alcalde Ros. I aquest és un dels projectes que ens hem trobat al calaix o desaccelerats. Abans d’arribar al conveni que vam signar amb Adif hi havia hagut dos anys de converses i reunions i no és fàcil tirar-lo endavant però ara tenim el marc inicial. Sí que és veritat, a més, que per impulsar el Pla de l’Estació hi ha un consens de tothom i necessitem el suport d’Adif, de la Generalitat i de l’Estat. En conseqüència crec que sí que el veure’m desplegar-se. Aquest projecte inclou habitatge i és un pla que revitalitza l’Eix, dóna possibilitats d’expansió als qui ara estan al Carrer Major i necessiten més espai sense que se n’hagin d’anar fora i per tant penso que és bo per tothom. D’altra banda, cus la ferida que les vies encara provoquen entre Pardinyes i la resta de la ciutat, que es comuniquen a través d’una passarel·la molt precària.
El polígon de Torre Blanca no està sobredimensionat? Larrosa, amb encert, ho ha comparat amb un nou Alcarràs perquè hi ha gent que haurà de marxar…
Les campanyes també ho sobredimensionen tot… Torreblanca-Quatre Pilans s’aprovarà segurament al juliol a la Comissió d’Urbanisme i passat l’estiu hi donarà el vist-i-plau la de Catalunya. Crec sincerament que el polígon de Torreblanca tothom el veu clar i pels dubtes que hi pugui haver sobre Quatre Pilans hi hem introduït modificacions, sobretot en relació a Magraners. Els propietaris hi han de participar i si algú té una finca afectada la pot intercanviar per una altra. Però per què ho fem? Perquè ens fa falta un espai per fer una estació de transport ferroviari, una ciutat del transport i si s’hi instal·la una fàbrica també necessitarà indústries auxiliars. D’altra banda tampoc es farà en dos anys sinó que un projecte de creixement industrial per Lleida sense perjudicar innecessàriament els propietaris.
La ciutadania es queixa de la neteja, el govern municipal en culpa la concessionària però fa quatre anys també hi havia la mateixa empresa i la ciutat no estava bruta. Què ha passat?
Els dos cavalls de batalla quan s’acosten unes eleccions són la neteja i la seguretat i això passa a tot arreu. Sí que és cert que la pandèmia va suposar un trasbals en molts sentits i va modificar algunes pautes de comportament però jo no crec que Lleida estigui més bruta que el 2019 però comprenc que hi pugui haver un desig d’estàndards de neteja superiors. Vostè em cita la pròrroga del contracte que es va fer el 2018 amb el PSC, Cs i PP i crec que va ser imprudent. És com una americana que et queda petita. La ciutat s’ha fet més gran, el contracte no inclou determinades innovacions tecnològiques i encara veus passar 51 carrets amb un escombriaire que ha de caminar una hora i mitja fins arribar al barri que ha de netejar. En canvi les mateixes empreses que aquí en tenen la gestió ho fan diferent en altres ciutats i a Lleida la freqüència de neteja i de recollida és baixa. En paral·lel, a l’haver-hi aquesta pròrroga l’empresa ens demana dos anys més fins que fem la nova convocatòria. No ho farem perquè seria un suïcidi i el primer ple ordinari del proper mandat portarem el plec de condicions de la gestió de servei de neteja i recollida d’escombraries.
Mantindran el porta a porta?
Hem d’entendre la situació de la Lleida real i no podem implantar el model escandinau, on les cases són blocs grans amb un pati al mig on la gent pot reciclar i els escombriaires entren dins. A Ciutat Jardí i Vila Moncada el sistema funciona bé en general però quan tens pisos en alçada és més complicat perquè es genera un amuntegament de brossa a l’exterior que genera sucs i pot atreure animals. Per això crec que avançarem cap un model de recollida separada però amb contenidors amb un xip.
Vostè diu que aquest govern ha eliminat privilegis. Quins privilegis hi havia?
Cada regidor tenia pagada una plaça d’aparcament, hi havia una certa alegria en les celebracions i una caixa a alcaldia que s’ha suprimit. Jo tinc una targeta de crèdit i tot el que pago surt penjat al web. I amb això no suggereixo que hi hagués corrupció sinó que parlo determinats costums.
Vostè defensa repetir el pacte de Sant Joan però quan van trencar va retreure al Comú que “no es pot estar al govern i l’oposició alhora”. Què ha canviat?
Dels quaranta anys de l’etapa socialista hi ha moltes coses que respecto i valoro. Fa poc vaig agrair a l’Àngel Ros el seu paper en l’arrancada del Parc de Gardeny però hi ha un moment que s’acaben les idees i hi ha una expectativa cívica pel canvi. Això va passar el 2019 i per responsabilitat vam tirar endavant aquest projecte. El mandat és complex, per la pandèmia i per haver de reduir un deute molt elevat. D’entrada, jo parteixo d’aquest escenari: El meu horitzó nacional és la república catalana, els valors republicans i pel cap baix el dret a l’autodeterminació, que és fins on arribarien els Comuns. Després de les eleccions, i depèn dels resultats que hi hagi, es pot ser alcalde perquè es lidera la llista més votada o perquè s’és capaç de construir una alternativa coherent. I com que ningú no té una bola de vidre és difícil avançar-se. Però jo sempre parlo dels companys del Comú i recordo que les confiances i desconfiances es construeixen durant els quatre anys de mandat i no s’improvisen el 28 a la nit.
Si no guanya les eleccions intentarà formar majoria de govern?
Primer cal veure què diuen els ciutadans i si hi ha una majoria que vol mantenir oberta la porta del canvi perquè està convençuda que hi ha coses que no s’han fet i que encara poden fer-se a partir d’ara. Com he dit abans, pot ser alcalde qui lideri la llista més votada o qui aglutini una majoria alternativa i puc ser jo o el senyor Larrosa amb altres socis.
Enyora més la UdL o fer hort amb tranquil·litat?
La docència l’enyoro perquè és la meva vocació i perquè l’alumnat de primer portava a l’aula l’esperit del temps. I aquest és un privilegi vital insubstituïble.
